Estiu: tèxtils i nudistes

Hi ha gent per tot. Hi ha qui prefereix les platges nudistes, que és així com alguns anomenen aquelles platges que els seus usuaris habituals en diuen naturistes. Altres prefereixen anar a les platges tèxtils, anomenades així pels nudistes per definir les platges on la gent no va del tot destapada. El fet és que pots triar entre anar a prendre el sol i banyar-te despullat o fer-ho més o menys tapat. Però de vegades la frontera entre aquestes dues categories de banyistes és molt fina, tan fina com ho és el tallapets d’un tanga, i no em refereixo al poblet de la India d’aquest nom sinó a la part del darrera d’un d’aquests minibanyadors que semblen mig renyits amb els fabricants de lycra i fibres similars.

Amb els anys, el debat entre nudistes i tèxtils ha esdevingut tot un clàssic. Cada estiu passa el mateix. Sempre hi ha gent que té tendència a queixar-se sobre cóm van o no van vestits els seus veïns, i això no només passa a la platja sinó també en altres àmbits. Però deixeu-me dir que amb la crisi i l’atur que hi ha s’ha de tenir molt poca feina com per dedicar-se a reobrir el debat del nudisme a les platges que, amb tota franquesa, ja comença a cansar. La meva posició és clara: en tinc prou amb que el personal compleixi les lleis i les ordenances municipals.

A aquells que tingueu la sort de fer-les a l’agost us desitjo molt bones vacances, i també desitjo una bona rentrée als que les heu fet al juliol. Així mateix, vull transmetre tota la meva simpatia per aquells de vosaltres que aquest any, pels motius que sigui, heu hagut de prescindir d’unes merescudes vacances. Durant el mes d’agost aquest blog seguirà funcionant però, això sí, a mig gas, amb un ritme més alentit que de costum, i sense cap compromís per part del seu autor de respondre amb la diligència acostumada els eventuals comentaris que hi podeu deixar, unes aportacions que, per altra banda, sempre són benvingudes.

Bon estiu a tothom!