El cas Otegui: els jutges i la premsa

Fa setze mesos el Tribunal Supremo espanyol va condemnar Arnaldo Otegui a dos anys de presó i setze d’inhabilitació per un delicte d’enaltiment del terrorisme. Gairebé tota la premsa ho va destacar en portada. Més tard, el mateix tribunal va anul·lar aquella sentència en considerar que, durant el judici, la jutgessa va incórrer en una falta d’imparcialitat, i es va ordenar repetir-lo. La premsa ho va explicar, sí, però sense destacar-ho. No interessava.

Divendres passat es va fer públic que, en aquest segon judici, l’Audiencia Nacional espanyola ha absolt Otegui. S’ha posat un cop més en evidència que la frontera que hi ha entre el dret a la llibertat d’expressió i la figura del delicte anomenat enaltiment del terrorisme és, per dir-ho d’alguna manera, poc definida. Fruit d’aquesta indefinició el sentit de la sentència acaba depenent del tarannà ideològic del jutge de torn, jutgessa en aquest cas, com ara ha quedat novament en evidència. Recordo bé el comentari que, en el transcurs del primer judici, va fer la jutgessa com a reacció a la negativa de l’acusat a respondre-li: ya sabía yo que no me iba a contestar! Els mitjans d’informació es van fer ressò d’aquest lamentable incident, i va ser bàsicament aquesta frase la que va provocar que, finalment, el Tribunal Supremo anul·lés el judici.

Recordo també que quan Otegui va ser condemnat, ara ja podem dir que ho va ser injustament, la premsa ho va incloure a les seves portades com una notícia molt destacada. En canvi, ara que l’han absolt alguns diaris ni n’han parlat i altres ho han fet d’una manera tan discreta i passant-hi quasi de puntetes que es notava que no podien dissimular que l’absolució d’Otegui no els havia agradat. Aquesta sentència absolutòria els incomoda força, doncs tira per terra tot l’argumentari que la majoria dels mitjans de comunicació havien utilitzat durant l’últim any i mig per desqualificar les opinions d'Otegui.