La meva pedra es diu Ryanair

(Forges, a El País)

Diuen que els homes, i suposo que les senyores també, som els únics animals que ensopeguem dues o més vegades amb la mateixa pedra. La meva pedra es diu Ryanair. Després de prometre’m seriosament a mi mateix i d’haver explicat públicament que segurament no hi tornaria mai més, ara haig de confessar que aviat tornaré a viatjar amb aquests impresentables. La butxaca és dèbil i la memòria curta, i si en moments de crisi generalitzada i dificultats econòmiques per a gairebé tothom has de triar entre pagar 65 euros o pagar-ne 225 per viatjar a un determinat aeroport, un es tapa els ulls, el nas i el que faci falta i acaba fent el clic final de comprar a la web de Ryanair. I tot i que acabes pagant 65 euros per un bitllet que, d’entrada, t’anuncien que te’n costarà 36, és a dir, al final del procés de compra acabes pagant un vuitanta per cent més del que et deien al principi, la diferència de preu amb altres companyies més respectuoses amb el passatger és abismal. I això que viatjo sense facturar la maleta i que em presentaré a l’aeroport amb la targeta d’embarcament impresa des de casa, tot i que aquesta opció ara també tenen la barra de cobrar-te-la, facturació online en diuen, com si el paper i la tinta de la meva impressora me’ls paguessin ells. Això sí, seguint els consells de ryanaristes més experts, aquesta vegada he optat per pagar la prioritat d’embarcament, que vol dir que et deixen pujar a l’avió abans que la resta de mortals. D’aquesta manera pots escollir seient i trobar lloc a l’armari superior per deixar-hi l’equipatge sense dificultats. En fi, ja només ens falta que les ments pensants de Ryanair ens obliguin a comprar un rasca-rasca com a nova condició per pujar a l’avió. Són capaços d’això i més!