Ryanair, mai més... segurament

Reconec que des del dia que ens vam conèixer Ryanair i l’autor d’aquest blog no som precisament amics. Ens limitem a una relació ocasional de client-proveïdor i para de comptar. És allò que et passa amb un que ja d’entrada no et cau massa bé. Després és molt difícil redreçar la relació.

Fa uns dies vaig haver d’anar a un aeroport que hi ha a Vilobí d’Onyar per agafar un vol low cost d’aquesta companyia. He volat amb aquesta gentussa unes quantes vegades, gairebé sempre quasi per obligació, al ser l’única companyia que m’oferia vol directe a determinats aeroports. Cada cop que hi volo em prometo a mi mateix no tornar-ho a fer mai més. Però passa el temps i, per motius diversos, un que és dèbil hi torna a caure.

M’ho torno a proposar: Ryanair, si de mi depèn, mai més. Bye bye. Estic segur que si es fes una classificació de les companyies aèries low cost en funció del tracte desconsiderat al passatger, Ryanair estaria al podi i, molt possiblement, ocuparia el caixó més alt. És impressionant com una companyia aèria pot arribar a maltractar el client des del mateix moment de comprar el bitllet fins a l’arribada al aeroport de destinació. I el que més em sorprèn és veure com la majoria dels seus clients (que intueixo no deuen freqüentar massa altres companyies aèries) sembla agafar-s’ho com si fos la cosa més normal del món.

Com a tothom, viatjant amb avió m’han tractat malament, tant als ridículs controls de seguretat dels aeroports (un dia haurem de parlar del personal de Prosegur) com per part de les companyies aèries. De fet, des de fa uns anys i comparat amb el que era abans, viatjar amb avió (de la companyia que sigui i des del aeroport que sigui) s’ha convertit en una cosa bastant desagradable. Això no és cap novetat. El que a mi em sorprèn de Ryanair és que aquesta gent et tracta malament sempre, i s’esforça especialment en avançar en aquest sentit, mentre el client s’ho agafa amb una resignació que no puc entendre ni compartir.

Des de no permetre’t reservar seient al comprar els bitllets, sense cap motiu tècnic que ho justifiqui, fins a les amenaces de fer-te pagar quaranta euros per trajecte (més del doble del preu del bitllet!) si et presentes al aeroport sense haver-te imprès abans les targetes d’embarcament, passant per les dràstiques i ridícules restriccions per a l’equipatge de mà. El preu base del bitllet pot ser aparentment barat però a la que et despistis una mica et pot sortir més car volar amb Ryanair que fer-ho amb la classe business de Lufthansa. I una cosa no té absolutament res a veure amb l’altra.

Això per no parlar del excessivament especulat espai que hi ha entre seients, sobretot si el passatger fa més de metro seixanta i no pot agafar les fileres de les sortides d’emergència, tot i que en aquest aspecte haig d’admetre que no hi ha massa diferència amb altres low cost. Això sí, perquè sembli que hi ha més espai del que realment hi ha, Ryanair ha suprimit les bosses que hi havia al respatller del seient del davant, així com la possibilitat de regular-ne la posició. Ara tots els respatllers estan sempre en posició vertical. L’avantatge és que si el passatger que tens al davant és poc considerat, ara no et pot molestar abaixant exageradament el seu respatller. L’inconvenient és que si el vol dura massa arribes fet un cromo. Això sí, el diari l'has de portar a la falda durant tot el viatge.

Pèrdua de maletes. A la revista Ryanair your free copy que reparteixen entre el passatge (de free copy res de res, que abans d’aterrar te la reclamen i l’has de tornar) hi ha un article que parla del rànquing de qualitat de les companyies aèries europees. Ryanair és la primera per la poca incidència en la pèrdua d’equipatges. El que no es diu en aquest estudi és que cada peça que factures te la cobren apart a un preu sovint superior al cost del bitllet, amb el resultat pràctic que la taxa de viatgers que factura la maleta és molt baixa. Llavors no ens ha d’estranyar que la taxa de maletes perdudes per passatger transportat també sigui baixa. I és que si les maletes no es facturen no s’acostumen a perdre. Per cert, l’estudi imparcial del que tant presumeixen l’han fet entre Aer Lingus (que em sembla que és propietat de Ryanair), la pròpia Ryanair i un organisme que ara mateix no recordo. Tot queda a casa.

Això sí. Després arribes a l'aeroport de destinació i t’oblides d’aquesta gentussa low cost que t’hi ha portat i que encara no ha après que hi ha una cosa que se’n diu servei al client. Bé, oblidat del tot tampoc. A alguns ens queda el sa exercici del derecho al pataleo.