Fa dies em van posar davant d’un repte: a que no ets capaç de mullar-te i publicar una porra sobre els resultats de les eleccions europees? Vaig acceptar immediatament el repte, i em vaig plantejar què fer per tal de no equivocar-me massa.
Així, durant les darreres dues setmanes he fet una mena d’enquesta casolana entre una sèrie de gent de tota confiança però, això sí, sense entrar en els detalls de la política petita com ara els noms concrets dels candidats. Es diu el pecat però no el pecador.
Avui dissabte, dia de reflexió, diu la llei que no es poden publicar enquestes però jo em permeto córrer el risc i publicar la meva. Degudament processats els resultats obtinguts en la meva enquesta i aplicant les correccions tècniques pertinents, quasi puc assegurar que demà a les vuit del vespre, quan es faci el recompte de vots, la cosa quedarà exactament així:
Medalla d’or, l’abstenció. Medalla de plata, el vot a la coalició de facto PPSOE. Medalla de bronze, el vot a la resta de partits, l’anomenada pedrea.
M’abstinc d’indicar els percentatges ja que poden oscil·lar en +/- ics per cent segons les condicions meteorològiques de diumenge i altres factors secundaris. Puc afegir, això sí, que les meves dades indiquen clarament que la medalla d’or passarà del cinquanta per cent i, per tant, la de plata no hi arribarà.
I com sempre, diumenge tots hauran guanyat, tots hauran pogut pujar al podi a recollir l’ampolla de Freixenet.
Així, durant les darreres dues setmanes he fet una mena d’enquesta casolana entre una sèrie de gent de tota confiança però, això sí, sense entrar en els detalls de la política petita com ara els noms concrets dels candidats. Es diu el pecat però no el pecador.
Avui dissabte, dia de reflexió, diu la llei que no es poden publicar enquestes però jo em permeto córrer el risc i publicar la meva. Degudament processats els resultats obtinguts en la meva enquesta i aplicant les correccions tècniques pertinents, quasi puc assegurar que demà a les vuit del vespre, quan es faci el recompte de vots, la cosa quedarà exactament així:
Medalla d’or, l’abstenció. Medalla de plata, el vot a la coalició de facto PPSOE. Medalla de bronze, el vot a la resta de partits, l’anomenada pedrea.
M’abstinc d’indicar els percentatges ja que poden oscil·lar en +/- ics per cent segons les condicions meteorològiques de diumenge i altres factors secundaris. Puc afegir, això sí, que les meves dades indiquen clarament que la medalla d’or passarà del cinquanta per cent i, per tant, la de plata no hi arribarà.
I com sempre, diumenge tots hauran guanyat, tots hauran pogut pujar al podi a recollir l’ampolla de Freixenet.
5 comentaris:
Aquest és el resultat de la mediocritat còsmica que ens governa, de la ineficàcia congènita de bona part dels nostres polítics. Com a exemple, la Pajín, l'estultícia a nivell galàctic.
Això és una cosa que sempre em crida l'atenció: a les eleccions tots els polítics catalans i espanyols "guanyen", i tots celebren els resultats encara que perdin escons. Sembla còmic. És com si no acceptéssin la derrota.
I una altra cosa que fan és repetir aquella frase de "ha guanyat la democràcia". Pfff...
A quarts d'onze del matí, el CEIP Jacint Verdaguer del carrer Lleida era ple a vessar... Tot iaios molt iaios menys una servidora...
A veure què ens diuen aquesta nit...
T'has mullat ben poc!
Artur,
Doncs sí, però pesar de tot ha anat a votar la mateixa gent de fa cinc anys.
Martí,
Aquí acceptar una derrota mai ha estat ben vist. Just al contrari que a EE.UU.
Montse,
Les persones grans que dius potser pensen que si no van a votar perilla la seva pensió.
Dessmond,
Tens tota la raó, em considero raonablement prudent.
Publica un comentari a l'entrada