Siguem realistes i així no ens vindrà tant de nou. El dubte no és si el Partido Popular guanyarà les properes eleccions espanyoles, que les guanyarà; ni si tindrà majoria absoluta, que la tindrà. El dubte és si aquest partit superarà o no la frontera psicològica dels dos-cents diputats. I tal com veig les coses intueixo que passarà dels dos-cents diputats, no pas per mèrits propis, que n’ha fet ben pocs, sinó pels demèrits continuats dels socialistes. Siguem realistes, els socialistes s’ho han guanyat a pols, i els del Partido Popular faran bé d’aprofitar-ho. I una cosa sí que hem de tenir perfectament clara: com passa sempre que a Espanya es governa amb majoria absoluta, als catalans ens tocarà el rebre de valent. Siguem realistes i preparem-nos, doncs, per a quatre anys especialment difícils.
4 comentaris:
Ep, trobo que estàs essent massa catastrofista.
És cert que considero que el Partit Popular guanyarà les eleccions. Poques possiblitats té Rubalcaba de superar Rajoy, encara que és molt més valorat en quasi tots els aspectes que el líder popular.
Però compte. Poso la mà al foc que la victòria no serà tan folgada com agradaria als populars. Estic pràcticament convençut que la majoria absoluta no la aconseguiran. És més, crec que obtindran entre 170 i 175 diputats, però no més. I més rondant els 170 que els 175.
Les eleccions són massa d'hora per un efecte Rubalcaba potent, però la campanya girarà una mica la truïta. I positivament per al PSOE.
Per això sentim que Rubalcaba prepara la "dolça derrota".
Gerard,
T’agraeixo el comentari, però de la meva previsió jo en dic realisme, no catastrofisme. De totes maneres això només és una innocent porra electoral. Jo dic que passaran de 200, tu que no passaran de 175, i tant de bo tinguis raó. Si comparant els resultats reals tu t’hi acostes més que jo quasi que t’hauré de pagar un cafè.
Per cert, aprofito l’ocasió per comentar-te que la vostra portaveu parlamentària, la diputada Dolors Camats, no m’ha publicat un comentari, contundent però educat, que fa uns dies vaig deixar-li al seu blog. Res, només perquè ho sàpigues, cadascú gestiona el seu blog a la seva manera, i la senyora diputada té tot el dret a censurar allò que li sembli oportú.
Efectivament, el PP obtindrà majoria absoluta a causa de la mala gestió del PSOE. Jo també sóc dels que penso que si no obté més de 200 diputats s'en quedarà al llindar... i no acostumo a ser catastrofista.
El tema de la senyora Camats és preocupant, crec que si un polític té un blog és un element més de la seva feina i hauria de considerar molt seriosament respondre els comentaris dels seus lectors. En aquest sentit considero exemplar el d'en Duran i Lleida.
Ricard,
Disculpa el retràs, el teu comentari m’havia passat desapercebut.
Sobre la aparent censura de la diputada Camats, no és per justificar-la però es tracta d’una pràctica força estesa entre els nostres polítics. Per posar només un exemple a l’altra banda de l’arc ideològic, al president del PP de Barcelona, senyor Bosch, tampoc li agraden gaire els meus comentaris. Els extrems es toquen.
Publica un comentari a l'entrada