A partir de les investigacions obertes per la Generalitat per posar fre a un possible frau massiu en el cobrament del PIRMI es diu –de moment només en veu baixa- que ja s’han detectat uns quants milers de perceptors que viuen fora de Catalunya i que, per tant, no tenen cap dret a cobrar-lo. És la prova del cotó que aquest control s’hagués hagut d’haver iniciat molt molt molt abans. Tot sembla indicar que el presumpte frau no ve d’ara, ve de més lluny. I no ens confonguem, aquí no es discuteix el PIRMI; aquí s’està investigant un possible frau.
El proper divendres 26 d’agost serà distret escoltar les compareixences dels consellers Cleries i Mena al Parlament, perquè després de les seves intervencions potser s’acabarà posant en evidència un frau massiu en el cobrament del PIRMI. Es podria donar el cas que els diputats tripartits que han forçat la compareixença dels dos consellers al Parlament, un cop escoltats els arguments de l’administració acabin sent ells mateixos els que hagin de donar explicacions als catalans per haver permès una dilapidació irresponsable i, segons com es miri, fins i tot potser delictiva, d’uns recursos públics que provenen, no ho oblidem, dels nostres impostos. El Síndic de Greuges Rafael Ribó, després d’haver-se posicionat amb una contundència com no s’havia vist mai abans en contra del govern de la Generalitat, potser també ens haurà de donar alguna explicació.
I per cert, no té cap validesa l’excusa que posen alguns perceptors del PIRMI dient que el xec de la Generalitat corresponent al mes d’agost no els ha arribat perquè ja no viuen en el mateix domicili que tenien abans. La percepció del PIRMI estava i està condicionada a tota una sèrie de requisits, i un d’ells és el compromís adquirit pel beneficiari de declarar a l’administració qualsevol modificació de les seves dades i, entre aquestes, òbviament, un possible canvi de domicili. De vegades les coses no són com alguns ens volen fer creure. Aviat se sabrà qui és realment el dolent d’aquesta pel·lícula.
El proper divendres 26 d’agost serà distret escoltar les compareixences dels consellers Cleries i Mena al Parlament, perquè després de les seves intervencions potser s’acabarà posant en evidència un frau massiu en el cobrament del PIRMI. Es podria donar el cas que els diputats tripartits que han forçat la compareixença dels dos consellers al Parlament, un cop escoltats els arguments de l’administració acabin sent ells mateixos els que hagin de donar explicacions als catalans per haver permès una dilapidació irresponsable i, segons com es miri, fins i tot potser delictiva, d’uns recursos públics que provenen, no ho oblidem, dels nostres impostos. El Síndic de Greuges Rafael Ribó, després d’haver-se posicionat amb una contundència com no s’havia vist mai abans en contra del govern de la Generalitat, potser també ens haurà de donar alguna explicació.
I per cert, no té cap validesa l’excusa que posen alguns perceptors del PIRMI dient que el xec de la Generalitat corresponent al mes d’agost no els ha arribat perquè ja no viuen en el mateix domicili que tenien abans. La percepció del PIRMI estava i està condicionada a tota una sèrie de requisits, i un d’ells és el compromís adquirit pel beneficiari de declarar a l’administració qualsevol modificació de les seves dades i, entre aquestes, òbviament, un possible canvi de domicili. De vegades les coses no són com alguns ens volen fer creure. Aviat se sabrà qui és realment el dolent d’aquesta pel·lícula.
3 comentaris:
Aquest és un tema molt interessant. Coincideixo en el que vostè diu ja que també penso que potser s'hauran de demanar explicacions als responsables d'aquest desgavell. Puc explicar-li que, a causa de la meva feina, he tractat amb perceptors de PIRMI que a més d'aquesta paga, que consideren vitalícia, exigeixen que els serveis socials els hi trobin una feina, els hi apuntin a cursos, etcètera. Vaja, que els hi ho paguin tot a canvi de no res.
Conec alguns casos propers de perceptors d'aquesta renda i, coneixent tot el context, donen ganes d'eliminar aquest ajut. Una d'elles aprofita aquesta renda per estiuejar un parell de mesos a un conegut establiment de Torredembarra. L'altre aprofitava els diners per anar a l'esteticienne. I un tercer es va comprar un cotxe de gamma alta. En tots els casos parlem de persones capacitades per a treballar i a les quals no els costaria massa trobar una feina de tipus comercial.
No cal dir que estic totalment a favor de les mesures de control que s'han implantat, mesures que per cert s'apliquen amb igual o superior rigor a Suècia, país fetitx per a molts socialistes i assessors de socialistes (començant per aquell home que es fa dir Vicenç Navarro a Catalunya i Vicente Navarro en ambients "internacionals").
Ricard, David,
Moltes gràcies pels vostres comentaris que, dissortadament, comparteixo. I dic dissortadament perquè ja m’agradaria que les coses fossin molt diferents de com són ara. Però les coses són com són, i no reconèixer-ho és viure d’espatlles a la realitat.
Publica un comentari a l'entrada