Quan i on: abans d’ahir al vespre, dimecres 30 de maig, a la seu del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. El regidor del districte ens havia convocat a una sessió informativa sobre la nova xarxa de bus de Barcelona. A l’hora prevista, 7 del vespre, ja hi havia la sala preparada i els tècnics que havien de donar les explicacions llestos per començar, així com una vintena llarga de persones disposades a escoltar-los. Però l’encarregada de presentar l’acte no ho va fer fins a les 19.17, és a dir, amb disset minuts de retard. Bé, l’acte va transcórrer amb tota normalitat i al final s’obrí un torn d’intervencions dels assistents. Quan va arribar el meu torn vaig exposar la meva sorpresa per l’absència d’una explicació sobre la no presència de l’autoritat municipal que ens havia convocat, i també vaig manifestar la meva estranyesa per la manca de disculpes als presents pels disset minuts de retard injustificat amb què l’Ajuntament ens va obsequiar. No hi va haver cap resposta per part dels membres de la taula, només un silenci incòmode que ho deia tot. La senyora que tenia asseguda al meu costat em va comentar, divertida, la seva sorpresa per aquella manera tan silenciosa de respondre’m.
Acabada la sessió, quan tots els assistents ens disposàvem a marxar, l’encarregada de presentar l’acte se’m va acostar mostrant la seva estranyesa per la meva intervenció. Va intentar justificar el retard despatxant-ho amb un misteriós “havíem d’esperar que arribés la gent”, sense més detalls i sense cap disculpa per part seva. Intueixo que “la gent” esmentada devien ser unes poques persones que van arribar més tard de l’hora convinguda, però tampoc ho sé del cert perquè no m’ho va aclarir. Per acabar-ho d’adobar, no em va donar cap explicació sobre l’absència del conseller del districte que ens havia convocat a l’acte. No es va queixar ningú més, i algunes persones es miraven a distància, de reüll, la nostra conversa, i vaig tenir la sensació que alguns empleats municipals presents a la sala em miraven com si fos un marcià. Ho puc arribar a entendre, però no justificar, segurament no hi deuen estar acostumats. A la sortida, però, se’m va acostar una persona que em va dir: “deu ser la primera vegada que véns, oi? Et felicito, perquè aquests retards injustificats són marca de la casa i mai ningú no es queixa, i és bo que tu ho hagis fet”.
No és cap secret que, dissortadament, la puntualitat no és encara un dels valors incorporats a la nostra societat, amb tot el que això comporta per a la tradicional manca de competitivitat d’aquest país. I si algú en dubta només li cal creuar els Pirineus per veure com funcionen aquestes coses a l’Europa endreçada. Aquí, en canvi, no es dóna cap importància a fer perdre inútilment el temps a la gent. Poca broma, disset minuts aplicats a una vintena llarga de persones són una innecessària pèrdua de temps equivalent a una jornada laboral completa. Es comença considerant normal una descortesia com la de dimecres i s’acaba donant per bo l’incompliment del programa electoral del partit que governa la ciutat: en campanya electoral es va comprometre a tornar el Monestir de Pedralbes a Sarrià i a dia d’avui el més calent és a l’aigüera. Tenint en compte que ja fa més d’un any de les eleccions municipals, haig de confessar que vaig anar a la reunió pensant que aprofitaria la presencia de la màxima autoritat del districte per preguntar-li sobre aquest assumpte que tenim pendent al barri. Però com que no ho vaig poder fer ho faig ara mitjançant aquest escrit, que faig arribar a l’alcalde i al nostre regidor del districte per si hi tenen alguna cosa a dir.
Acabada la sessió, quan tots els assistents ens disposàvem a marxar, l’encarregada de presentar l’acte se’m va acostar mostrant la seva estranyesa per la meva intervenció. Va intentar justificar el retard despatxant-ho amb un misteriós “havíem d’esperar que arribés la gent”, sense més detalls i sense cap disculpa per part seva. Intueixo que “la gent” esmentada devien ser unes poques persones que van arribar més tard de l’hora convinguda, però tampoc ho sé del cert perquè no m’ho va aclarir. Per acabar-ho d’adobar, no em va donar cap explicació sobre l’absència del conseller del districte que ens havia convocat a l’acte. No es va queixar ningú més, i algunes persones es miraven a distància, de reüll, la nostra conversa, i vaig tenir la sensació que alguns empleats municipals presents a la sala em miraven com si fos un marcià. Ho puc arribar a entendre, però no justificar, segurament no hi deuen estar acostumats. A la sortida, però, se’m va acostar una persona que em va dir: “deu ser la primera vegada que véns, oi? Et felicito, perquè aquests retards injustificats són marca de la casa i mai ningú no es queixa, i és bo que tu ho hagis fet”.
No és cap secret que, dissortadament, la puntualitat no és encara un dels valors incorporats a la nostra societat, amb tot el que això comporta per a la tradicional manca de competitivitat d’aquest país. I si algú en dubta només li cal creuar els Pirineus per veure com funcionen aquestes coses a l’Europa endreçada. Aquí, en canvi, no es dóna cap importància a fer perdre inútilment el temps a la gent. Poca broma, disset minuts aplicats a una vintena llarga de persones són una innecessària pèrdua de temps equivalent a una jornada laboral completa. Es comença considerant normal una descortesia com la de dimecres i s’acaba donant per bo l’incompliment del programa electoral del partit que governa la ciutat: en campanya electoral es va comprometre a tornar el Monestir de Pedralbes a Sarrià i a dia d’avui el més calent és a l’aigüera. Tenint en compte que ja fa més d’un any de les eleccions municipals, haig de confessar que vaig anar a la reunió pensant que aprofitaria la presencia de la màxima autoritat del districte per preguntar-li sobre aquest assumpte que tenim pendent al barri. Però com que no ho vaig poder fer ho faig ara mitjançant aquest escrit, que faig arribar a l’alcalde i al nostre regidor del districte per si hi tenen alguna cosa a dir.
4 comentaris:
Hagués pagat per veure-ho! No suporto la impuntualitat, malgrat que, últimament, m'he trobat practicant-la, sobretot en recorreguts a peu, quan t'atura ara l'un, ara l'altre. Això sí, les disculpes per davant, sempre.
Això, com dius, està assumit per la societat malauradament. Jo sempre arribo a reunions de l'AMPA abans de l'hora però sempre hem d'esperar 10-20 min a que arribi tothom i després més tard a casa. La gent no se n'adona que és una falta de respecte però si els hi dius alguna cosa, el dolent ets tu.
I posats a parlar d'arribar tard, donarem la medalla d'or a RENFE.
Clidice,
Més que no suportar la manca de puntualitat, encara suporto menys les persones que a la puntualitat no hi donen la més mínima importància. I després alguns encara tenen el cinisme de discursejar sobre el model de societat europea moderna que hem d’agafar com a model, mentre ells actuen encara amb el model africà. És una lluita continua que vull pensar que algun dia guanyarem les persones que no arribem tard i que, si algun cop ens retardem, la primera cosa que fem és disculpar-nos.
Jordi, els famosos "cinc minuts de cortesia" en espera dels que arriben tard no són res més que una clara i evident descortesia cap els que arriben a l’hora, i no cal donar-hi més voltes. Sobre el mateix tema fa uns anys vaig escriure això:
http://ves.cat/aWVT
Reunió de feina a París, a les tres. Assistents: un suís, dos francesos, un alemany i jo. Falta poc per a les tres, i tots som a lloc. La reunió es desenvolupa de manera ordenada. I acaba amb una acta escrita dels resultats de la reunió. Tot normal. Ara intentin vostès dur a terme una reunió d'aquesta guisa a casa nostra. No recordo la darrera vegada que, aquí, he començat una reunió puntualment. I aquest és un exemple palmari d'actituds que afecten directament la productivitat.
(Xavier Roig, diari Ara, 10/8/2012)
Publica un comentari a l'entrada