Del “vuelva usted mañana” al “torni demà passat” (i 2)

Els que tractem amb col·legues professionals d’altres països podem fàcilment comparar com funcionen les coses aquí i allà, i feta la comparació amb altres països del nostre entorn geopolític és una evidència que aquest país és molt poc competitiu. Sabem com d’ofegadors poden arribar a ser els entrebancs que sorgeixen en qualsevol gestió administrativa que depengui de determinats funcionaris públics. Parlo d’aquells funcionaris amb poca o nul·la empatia per les empreses i les iniciatives privades, a les quals massa sovint només veuen com a enemigues de l’administració. Així, els conceptes simplificació administrativa i productivitat sembla que els produeixin urticària. Tens l’expedient pràcticament acabat i sempre et demanen un document nou; el vas a buscar, els el presentes i llavors resulta que també necessiten quedar-se amb una fotocòpia; en aquella oficina pública estàs rodejat de màquines fotocopiadores, els demanes de fer-la allà mateix, ni que sigui pagant, i et diuen que no, que aquelles màquines són per a ús intern, sense aclarir-te què entenen ells per ús intern. I llavors el funcionari de torn encara pretén que la fotocopia que has hagut d’anar a fer al carrer estigui compulsada, quan pocs minuts abans ells han tingut a les mans el document original. I no continuo perquè amb situacions esperpèntiques d’aquesta mena segur que tots us hi heu trobat.

En aquest país una bona idea de negoci –emprenedoria en diuen ara, com si a alguns els fes vergonya utilitzar els mots negoci i empresari– la pot acabar enfonsant un funcionari públic que s’ho proposi. Aquesta gentussa, sí, gentussa, és una ferma enemiga de la societat que li paga el sou, i amb la seva actitud ideològicament obstruccionista està enfonsant el país, sovint sense ni ser-ne conscient. Ep, amb això no estic dient, ni de bon tros, que tots els funcionaris públics es dediquin a posar pals a les rodes dels administrats, però tots sabem que haberlos haylos. Evidentment el que falla són sempre les persones però a casa nostra també falla, i falla estrepitosament, una administració pública de pensament decimonònic que no té el més mínim interès per modernitzar-se i que, amb el seu exagerat afany de control i protagonisme, sembla tenir com a únic objectiu complicar innecessàriament les activitats privades dels administrats.

Cada vegada que hi ha un canvi de govern se’ns diu que es simplificarà l’administració, que ens posaran una ventanilla única (fa molts anys que ho sento a dir) o finestreta única (a Catalunya fa menys anys que en parlen tot i que, com a Espanya, també només en parlen) per facilitar les nostres gestions, i un munt de promeses més que no s’acaben complint mai. Al contrari, cada vegada hi ha més burrocràcia i més controls administratius, la majoria innecessaris. I el més trist de tot és que això no només passa quan governa l’esquerra sinó que també passa quan mana la dreta autoanomenada liberal. Fa tres dècades vam passar del franquisme a la democràcia, però l’esperit decimonònic reflectit per Mariano José de Larra en el “vuelva usted mañana” no només no ha desaparegut sinó que, amb els anys, s’ha accentuat. I tots plegats en paguem les conseqüències.