.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 24 de setembre del 2012

El telenotícies sempre pot esperar o el mal servei d’unes televisions públiques

En les dues últimes setmanes s’han produït, per part de dues televisions públiques d’aquest país, tres episodis informatius que només puc titllar de molt lamentables. Els protagonistes són una televisió de titularitat estatal (TVE) i una altra de titularitat nacional (TV3), i com a copropietaris que som d’aquestes dues empreses crec que quan no fan bé la seva feina, i en els casos que comentem avui no l’han fet gens bé, tenim tot el dret de criticar-les. Per situar-nos, parlem encara del gran tema polític de l’actualitat d’aquests dies, és a dir, de les sempre tibants relacions entre Catalunya i Espanya, un assumpte mai resolt que ressorgeix regularment com si fos el riu Guadiana. Però, com dèiem abans, avui tractarem aquest tema des del vessant purament informatiu que n’han fet unes televisions que es financen amb els nostres diners.

Cronològicament, començarem pel dia 11 de setembre i per la lamentable cobertura informativa que va fer TVE de la manifestació més gran que hi ha hagut mai a Barcelona. El tractament informatiu que en va fer la cadena estatal va ser més propi de la Veneçuela d’Hugo Chávez que la d’un país europeu suposadament democràtic. Però com que aquest escàndol ja s’ha tractat profusament a la premsa, recordarem només que la televisió pública espanyola va considerar que l’esdeveniment que tenia lloc a Barcelona només mereixia ser mencionat en cinquè lloc del seu noticiari de les nou del vespre, és a dir, vint-i-un minuts després de començar el Telediario, quan la majoria dels mitjans seriosos ja hi donaven el tractament de notícia de portada o quasi. L’escàndol va ser tan gros que l’endemà mateix els directius de TVE van fer veure que es disculpaven, admetent, amb la boca petita però, que havia sigut un error. Però es veia d’una hora lluny que només es disculpaven per sortir del pas i sense cap convenciment. No ens enganyem, és sobradament conegut que TVE segueix sempre les ordres polítiques del governant de torn, ara el PP, abans el PSOE, més enrere el PP i molt més enrere el PSOE. Quina enveja de la professionalitat de la BBC britànica!

Nou dies més tard, el 20 de setembre, el president Mas va anar a Madrid per entrevistar-se amb Rajoy i, a continuació, va fer una roda de premsa multitudinària que van seguir en directe periodistes de tot el món. La trobada de Mas amb els periodistes va consistir en una primera intervenció inicial en català i espanyol seguida d’una tanda de preguntes i respostes que, al meu entendre, va ser molt més interessant i sucosa que la pròpia intervenció inicial del president. En aquell escenari, la primera malifeta la va tornar a cometre TVE, tallant la connexió amb Madrid abans d’acabar-se la intervenció inicial de Mas, per connectar en directe amb... una intervenció de Sánchez-Camacho per valorar la notícia des de Barcelona. Repeteixo, la líder de la franquícia popular catalana feia una valoració de l’entrevista, òbviament amb un guió escrit a Madrid, sense esperar que Mas acabés la seva intervenció. Tot plegat molt lleig i gens professional per part de TVE, i igualment lleig per part del Partido Popular que, amb l’estratègia de fer-li fer la valoració a un personatge de tercera fila, intentava menysprear el president de Catalunya. I diguem-ho tot, chapeau per la líder catalana de la franquícia que, oportunista i obeint sense pestanyejar les ordres de Madrid, sempre obté com a premi aparèixer en els mitjans informatius amb molta més freqüència de la que mereixeria el minso dotze per cent de suport electoral que el seu partit té a Catalunya.

He deixat pel final l’actuació, igualment decebedora i criticable, de TV3, la que diuen que és la nostra, i que com a mínim ho és perquè també la paguem nosaltres. En acabar-se la intervenció inicial de Mas i just quan començaven les preguntes, TV3 va tallar la connexió amb Madrid sense cap explicació per emetre, em sembla recordar, uns anuncis i el Telenotícies comarques. Tot i que es va poder seguir la tanda de preguntes i respostes pel canal 3/24 insisteixo en la meva crítica, especialment si ho comparem amb el que fa TV3 quan es tracta de la Fórmula 1, que, quan arriba l’hora del Telenotícies, no transfereixen les carreres a un altre canal de la cadena com seria desitjable sinó que, els que s’han d’esperar, gairebé dues hores, són els telespectadors del Telenotícies migdia. I això per no parlar dels partits de futbol i altres esdeveniments que retransmet la nostra, que també s’imposen impunement als informatius, sense respectar els televidents que els esperen. No sé qui pren aquestes decisions a TV3 però si jo en fos el seu responsable polític li hagués enviat el motorista sense dubtar-ho ni un moment. De vegades perdem el temps buscant un adversari llunyà i resulta que el tenim a dins mateix de casa. No hi ha dret!

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Tinc entès que aquest últim govern ha canviat la cap d'informatius, a més de la de la cadena i que està funcionant d'una manera molt messetària. Que el president Mas sigui l'afortunat d'estar en el moment just i en el lloc adequat no fa més bons els convergents, ni els d'unió, per suposat. Entre els uns, i els altres, al final, l'únic telenotícies acceptable acaba essent el Polònia. I que n'és de patètic aquest país.

Jordi ha dit...

Per a mi és normal el tractament que TVE va donar a la manifestació i a tot el que sigui català. Sempre ho han ignorat. "ni caso y que griten en el desierto hasta que se cansen" és la seva política. Quan un llegeix comentaris a medis de l'imperi se n'adona de la diferència d'informació.

A TV3 també em fa molta ràbia que la F1 o el futbol siguin prioritaris però en aquest cas deu ser més una qüestió d'audiències que política. Potser quan la gent s'acostumi a l'Esports3 podran passar cap allà aquests esdeveniments que, per cert, interessen a una gran part de la població més que d'altres aspectes.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Al pas que van uns i altres i estant com estem en temps d'estalvi, potser el millor que es podria fer seria fusionar els noticiaris de TVE amb els d'Intereconomia. Tampoc ho notaríem tant!

Jordi,
El problema es presenta quan la direcció dels informatius està influenciada o totalment tutelada pel govern de torn. I això a CAT i a ESP passa amb tots els governs i amb totes les teles públiques, sense excepció. Dissortadament!