Apple, la nova religió laica

Segons l’estudi fet públic per Interbrand, que és la consultoria de marques més important del món, amb seu central a la Cinquena Avinguda de Nova York, la marca Apple, amb només 35 anys d’existència, ocupa ja el segon lloc del rànquing mundial de marques encapçalat per Coca-Cola. La marca Apple té actualment un valor de 76.568 milions de dòlars, un 129% més que fa un any, i les previsions indiquen que l’any vinent ocuparà ja el primer lloc del rànquing. Les tres marques següents són IBM, Google i Microsoft. És a dir, quatre de les cinc primeres marques del món tenen relació amb l’informàtica (hardware i software).

Espero que no se m’enfadi ningú, que sé del cert que de lectors d’aquest blog n’hi ha molts que són entusiastes incondicionals d’aquesta nova religió laica que ha nascut a l’entorn dels productes de la poma mossegada. Però quan observo qualsevol esdeveniment mundial a l’entorn d’aquesta empresa, sigui a Shanghai, a Nova York o a la botiga de la plaça Catalunya de Barcelona, tant se val que es tracti del simple anunci d’un nou producte que encara tardarà uns mesos a sortir al mercat, o de la presentació d’un aparell nou en societat, no puc evitar sorprendre’m per la gran expectació mediàtica i ciutadana que genera. Tots haureu vist per la tele -i alguns potser en directe i tot- aquella munió d’empleats uniformats, fent una filera a la porta de la botiga, mentre donen entusiàsticament la benvinguda als nous membres d’aquella mena de temple laic on minuts després hi deixaran uns centenars d’euros per fer-se amb la novetat.

Em sorprenen molt aquelles llarguíssimes cues de moltes hores que fan els futurs clients, unes cues que sovint inclouen passar la nit al ras, per tal de poder ser un dels primers en comprar el nou producte que es posa a la venda. L’últim, el conegut com iPhone 5 que va sortir al mercat fa pocs dies. Cal aclarir que fer la cua del primer dia no et dóna cap dret a que et facin un descompte. Potser com a agraïment per la propaganda que involuntàriament fas a l’empresa participant en aquell show i per les molèsties que tu mateix t’has buscat et regalaran, com a màxim, una samarreta de propaganda. Però a partir d’aquí tampoc has d’esperar que et recompensin pecuniàriament per portar-la, és a dir, per fer propaganda gratuïta de la marca. Alguns clientes la porten amb orgull per mostrar públicament la seva pertinença al club. Cal aclarir també que si vas a la botiga uns dies més tard pots comprar el mateix aparell tranquil·lament i sense empentes, i si t’esperes uns pocs mesos potser el podràs comprar més bé de preu i tot. Però sembla ser que tenir-lo a les mans abans que ningú provoca una satisfacció, fins i tot espiritual, que, almenys per mi, resulta difícil d’entendre.