(D’aquí)
La premsa de paper no acostuma a publicar cartes anònimes, i cada diari té el seu propi protocol intern per intentar evitar el fenomen de l’anonimat, obertament declarat o més o menys emmascarat. Però amb l’aparició d’internet, la xarxa 2.0 i la facilitat de poder deixar comentaris aquí i allà gairebé en directe, els filtres per evitar els comentaris anònims són bastant ineficaços. Aclareixo que per mi i parlant en general, tan anònim és un comentari signat per anònim com un que vagi signat per un alies o amb un nom inventat. Aquí faig l’excepció de persones conegudes que tenen els seus motius particulars per utilitzar un alies, però que se sap qui són i no s’amaguen. D’aquests comentaristes en tinc uns quants al blog, i a la majoria els conec personalment. Però amb totes les excepcions que calguin, mai he entès el fenomen de les persones que no són capaces de donar la cara i s’amaguen en l’anonimat. A més a més, tinc observat que en segons quins llocs -afortunadament no és el cas d’aquest blog- els comentaristes anònims no solen ser massa respectuosos amb les opinions discrepants amb les seves. En definitiva, penso que contra l’anonimat a la xarxa s’hi hauria de lluitar més i, de fet, amb més o menys efectivitat, alguns ja ho intentem.
Estic convençut que si a internet tot anés signat la qualitat general del que hi ha a la xarxa milloraria força. Però què es pot fer davant d’un comentari anònim? Hi ha diverses postures. Com dèiem abans, alguns mitjans i gestors digitals disposen de mecanismes que impedeixen els comentaris anònims. Hi ha també qui no els prohibeix però, posteriorment, els elimina sense més explicacions. Altres eliminen els comentaris que no els agraden, vagin signats o siguin anònims. També hi ha la posició permissiva de qui tracta el missatge anònim com un missatge més, i et trobes amb llocs on aquests comentaris es responen com qualsevol altre. És a dir, en absència d’una regla d’obligat compliment que, com a partidari de la llibertat, espero que no hi sigui mai, cadascú fa el que vol. Però, com deia abans, molts preferiríem que els missatges anònims desapareguessin de la xarxa. Per altra banda, tampoc m’agrada gens l’alternativa de censurar i/o eliminar comentaris, suposant, que això tampoc està tan clar, que eliminar un comentari anònim equivalgui a censurar.
Els poquíssims comentaris anònims que apareixen publicats en aquest blog normalment es queden sense resposta, i a la columna de la dreta així ho faig constar. Però, com deia abans, a El radar de Sarrià es reben també comentaris que van signats amb noms inventats tot i que, en la majoria dels casos i com deia abans, sé qui hi ha al darrere i, per tant, reben el mateix agraïment i tractament que els comentaris signats. Reconec, però, que de tant en tant no me’n puc estar i algun comentari veritablement anònim també l’he contestat, saltant-me les meves pròpies normes i posant en evidència la meva pròpia incoherència. Sigui com sigui, penso que l’anonimat a la xarxa no ens aporta res de positiu tot i que, de vegades, et trobes amb algun comentari anònim tan interessant que sap greu que no vagi signat. No suggereixo suprimir sense més tots els missatges anònims que hi ha a la xarxa però, segurament, si com a primer pas tothom optés per no contestar-los, el fenomen de l’anonimat potser no desapareixeria del tot però es reduiria molt. Pensem-hi!
5 comentaris:
Com a signant amb seudònim haig de reconèixer que m'ha agradat la teva reflexió que alguna vegada ha sortit, però no s'ha desenvolupat, a les ateneuesferes.
Per no ser incoherent el millor és fer-ho tot en funció del que més ens convingui en aquell moment concret i en funció del comentari. Hi ha comentaris anònims que no cal ni respondre perquè es comenten per si mateixos.
Jo particularment no entenc les persones que sota anòmis es posen en blocs o pàgines que en principi, segons les seves opinions, no els interessarien i en canvi perden el temps en comentaris. Jo si discrepo, com m'ha passat alguna vegada, ho manifesto perquè no crec ni amb els comentaris exaltats ni amb els comentaris afalagadors. El que m'agrada del comentaris és aquest diàleg virtual que aporta idees i ens fa replantejar el que pensem.
L'anonimat fa que molts posin ximpleries o insults a la xarxa però d'altres aporten en positiu. Jo només poso Jordi per evitar tenir problemes amb algun conegut perquè hi ha gent que no et respecta si no penses com ell. A més, recorda que molts treballem per compte d'altri i a molts els podria portar problemes.
Tu i jo ens coneixem personalment, com amb en Galderich, que ambdós fem servir pseudònims, més ell que no pas jo, que no amago el meu nom real. Els pseudònims són pràctics en la Xarxa, si més no, per a mi, és una eina útil, sintètica, i poca cosa més. Respecte a la cosa dels comentaris ... bé, no tinc un criteri definit, no m'agraden els anònims, perquè jo no en sóc d'anònima, em sembla que no he fet servir mai aquest perfil. Si no vull comentar com a "jo" doncs no comento i tal dia farà un any. Tot i que trobo encara pitjors els trolls que es presenten amb noms i cognoms i que, en el fons, l'únic a que vénen als blogs és a pidolar una mica de notorietat, si comets l'error de respondre'ls. Per això, jo no entro al drap. En canvi, a segons quins anònims els responc amb el to que em mereixen, algunes vegades d'allò més respectuós.
Jo utilitzo un "nick" perquè quan vaig començar amb el bloc encara no tenia idea del que faria. Si tornés a començar, potser firmaria amb el meu nom real, perquè es fa una mica estrany que al carrer t'anomenin per un pseudònim.
La meva política per respondre els comentaris és la de donar sempre resposta, excepte si es veu que van a fer mal (siguin anònims o no).
Galderich Jordi Clidice Allau,
Us agraeixo molt sincerament els vostres comentaris, uns punts de vista que, bàsicament, comparteixo, excepte en el fet que per les circumstàncies particulars i ben diferents de cadascú de nosaltres, al final tots acabem fent el que ens sembla, i és bo que segueixi sent així, sense normes d’obligat compliment que només reduirien la llibertat que tots exercim quan actuem a la xarxa.
Publica un comentari a l'entrada