CiU no vota, Foment tampoc

El per a alguns suposat independentisme de CiU té un problema per poder ser mínimament creïble. El problema és diu Josep Antoni Duran i Lleida o, si es vol, el problema que impedeix consolidar el suposat independentisme de CiU és diu Unió. Dit això, però, no s’ha d’oblidar que CiU és la força política més important de Catalunya, i sembla que a les enquestes hi ha unanimitat en el sentit que ho serà també a partir de les eleccions de diumenge vinent. Per tant, ho serà quan se celebri el referèndum que, és d’esperar, es convocarà en el transcurs de la propera legislatura. En altres paraules, si hi hagués la seguretat que tots els escons assolits per CiU fossin independentistes, la independència de Catalunya seria cosa feta en quatre dies. I qui diu quatre dies diu un parell d’anys a tot estirar. Però la realitat no és així.

Cal no oblidar quatre punts bàsics. El primer és que els partits i les institucions, com a tals, no voten. El segon és que en una democràcia el vot és un acte individual que només poden exercir les persones, no els partits. El tercer és que el sentit del vot en unes eleccions sempre és secret. I el quart és que tots els vots tenen exactament el mateix valor. Té el mateix valor el vot del Cardenal Arquebisbe de Barcelona que el del rector de l’església més petita de l’Empordanet, tot i que a ningú se li escapa que els altaveus del primer tenen una gran potència mediàtica. Però l’església com a institució, sigui de la religió que sigui, no vota. Les esglésies poden opinar i intentar orientar el vot dels seus feligresos, i de fet ho fan obertament i no se n’amaguen pas, però no poden anar més enllà.

De la mateixa manera, CiU, com a primera força política de Catalunya, pot opinar i pot intentar orientar el vot dels seus militants i simpatitzants, però ni vota ni pot controlar el sentit del vot de ningú. Com tampoc no voten els sindicats de classe ni els desclassats, ni les organitzacions patronals. Tampoc no voten els círculos ni les grans empreses. L’empresa Planeta del senyor Lara no vota. Vota ell, però el seu vot val exactament igual que el vot del seu xofer. L’empresari Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, president de la patronal Foment, pot dir missa, com el senyor Josep Piqué del Círculo de Economía i els presidents dels altres círculos però, diumenge, els socis de les organitzacions que presideixen faran el que més els convingui.

Si us llegiu el programa electoral de CiU (jo he tingut la paciència de fer-ho, tot i que en diagonal) veureu que en lloc es diu que CiU sigui una organització independentista i, per tant, podem afirmar sense cap risc d’equivocar-nos que CiU, com a organització política, no és independentista. Però és que si ho fos la meva tesi seria la mateixa, és a dir, que CiU ni vota ni controla el vot de ningú. Convergència tal vegada podria acabar declarant-se independentista, però la realitat és que fins ara no ho ha fet. I no és gens previsible que ho faci. CiU és una coalició de dos partits, i si Convergència es declarés independentista la coalició es trencaria. És així de senzill. O, segons com es miri, així de complicat.