.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 12 de desembre del 2013

Això és una estafa!

Aviso, ara escric en calent. Quan aquest matí he publicat l’article que porta per títol I si els polítics ens fallessin? ni se m’ha passat pel cap que cinc hores després tindríem data i pregunta. No estic gens d’acord amb la proposta que els polítics ens han presentat solemnement aquest migdia. Per dir-ho encara més clar, em considero estafat. Intentaré explicar els motius del meu desacord.

Sobre la data avui no diré res més del que ja he dit anteriorment. La data té tota la pinta de ser una imposició dels contraris a la independència, amb l’objectiu no declarat que els previsibles resultats negatius del referèndum d’Escòcia s’encomanin als catalans. Però com que d’això ja n’he parlat recentment avui no hi insistiré.

Sobre la pregunta, de fet dues preguntes encadenades, aquí sí que vull expressar el meu desacord més absolut. Primer de tot perquè aquesta opció binària no resol el problema sinó que encara el complica. No el resol perquè la primera pregunta (Vol que Catalunya esdevingui un Estat?), a banda de ser totalment sobrera i sense efectes polítics pràctics, complica el procés de com s’han de llegir els resultats de la segona (En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?), que és la que demana el gruix de la societat catalana.

Amb un exemple s’entendrà millor. Imaginem-nos que voten 10. A la primera pregunta 8 voten “sí” i 2 voten “no”. Guanya clarament el “sí” a que Catalunya esdevingui un estat, però això no va més enllà d’una simple declaració d’intencions (Illinois és un estat. Guanajuato, també. Baviera, també). Continuem. Dels 8 que han votat “sí”, a la segona pregunta 5 voten “sí” i 3 voten “no”. Guanya clarament el “sí” a una Catalunya independent.

Però el problema és com s’interpretarà la combinació dels dos resultats, és a dir, si la independència ha guanyat o ha perdut. Uns diran que la independència ha guanyat clarament per 5 a 3, però uns altres diran que no ha guanyat amb claredat perquè el balanç conjunt de les dues preguntes és de 5 a 5. Per això dic que la combinació de dues preguntes és una perversitat política i una clara estafa a l’electorat.

Donem per bona la data, tot i que a molts no ens agrada. Però de les dues preguntes cal suprimir la primera, que només serveix per emmascarar-ho tot i dificultar la lectura dels resultats de la segona, que és la que veritablement importa. Polítics, no us mireu tant el melic i penseu en la gent. Cal que rectifiqueu, i si no us poseu d’acord esperem-nos un any més, que tampoc vindrà d’aquí, però no tireu endavant un disbarat com aquest, que després molts ens lamentaríem.

13 comentaris:

miquel ha dit...

Jo diria que això de 5-5 no es dóna en el cas que planteges, perquè és important la frase que lliga les dues preguntes («en cas afirmatiu»). És a dir, la segona pregunta només la contestaran els que hagin contestat afirmativament la primera. Els que vulguin votar NO a la primera pregunta només en podran contestar una. Les possibilitats són, doncs: NO, SÍ-NO, SÍ-SÍ. No?

Clidice ha dit...

Sí sí, no cal patir, el que compta no és la consulta en sí, la DUI està en l'horitzó. Ara ve entomar l'embranzida i no parar de fer veure al món occidental que no és un "afer intern" perquè no hi ha possibilitat de diàleg.

Miquel Saumell ha dit...

Miquel,
Exacte, les possibilitats són les 3 que dius, o 4 si considerem el vot en blanc. Però a partir d'això, tot depèn de quina s'hagi de considerar que és la participació en el referèndum, al marge de resultats, i quins requisits de participació s’estableixin. Els "unionistes" en consideraran una (la participació en la primera pregunta) i els sobiranistes una altra (els que hagin votat "sí" a la primera pregunta i votin “sí” o “no” a la segona, que òbviament serà una taxa de participació més baixa). En altres paraules, si només compta el resultat de la participació en la segona pregunta podríem dir que els que votarem “Sí/Sí” ho tenim més fàcil, però si es compta la participació global no tinc tan clar que ens en sortim. És per això que parlo d’una “estafa”, que llegit el dia següent potser és un mot massa dur però, formes al marge, en el fons segueixo pensant el mateix que ahir. En definitiva, Duran i Herrera ens han fet un gol, i Mas, Junqueras i la CUP se l’han deixat fer com a mal menor, perquè l’alternativa era que no s’arribés a cap acord.

Clidice,
Insinues que, finalment, aquest referèndum, tal com està plantejat, no es farà, i en això coincidim, i també coincidim en que ara toca reactivar la diplomàcia internacional, cosa que jo vinc predicant des de fa molt temps. De moment, però, ens hem d’agafar al Sí#Sí, creuar els dits i esperar esdeveniments.

Anònim ha dit...

Vols pujar a casa a fer la última copa? SI / NO
En cas afirmatiu, voldràs follar després? SI / NO

Miquel Saumell ha dit...

pons007,
Com que ara mateix estem en horari infantil... ho deixo aquí ;-)

Miquel Saumell ha dit...

Alguns encara ho expliquen més fàcil:

https://twitter.com/JoanSanchis78/status/411506445444603904

És exactament això el que intento explicar jo.

David ha dit...

També hi ha qui diu que dividir el vot unionista en 2 reforça el vot independentista.

De totes formes, fins que no sapiguem com es farà el recompte no cal aventurar-se massa.

De moment, celebrem que 2/3 del parlament han acordat data i pregunta (amb això el món ja sap què, quan i com ho volem) i que si tots els que han sortit a demanar independencia voten si/si guanyarà el si per majoria.

No siguem pessimistes! :)

Miquel Saumell ha dit...

David,
Tot plegat, mentre no es coneguin TOTS els detalls, no deixa de ser un debat molt interessant però exclusivament teòric, i això per no dir que la celebració d’aquest referèndum no tindrà mai l'OK d'Espanya i, per tant, no se celebrarà, almenys no en els termes en que s'ha plantejat.

Daniel Vidal ha dit...

Miquel,

Aquesta "estafa" és, sense discusió, el més gran avanç REAL en matèria nacional. Hi han hagut manifestacions (amb un valor clar), però a nivell parlamentari MAI s'havia aconseguit quelcom així (i oportunitats hi van haver abans del tripartit).

Per fer-ho, està clar que no és 100% al gust de tothom. I això és perfecte.

No serà un referèndum. Serà una consulta. I no em sorprendia que sí es fés.

El que passaria desrpés de fer-se... això ja és un altre tema.

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Moltes gràcies, però una cosa no treu l'altra. L'avenç polític que representa l’acord no el discuteixo.
Potser estafa és un mot un pèl exagerat, però les dues preguntes després d'assegurar-nos per activa i per passiva que només n'hi hauria una, home, què vols que et digui...
A més a més, si gairebé tothom coincideix en que, tal com aquest assumpte està plantejat, el referèndum no es farà, posats a fer “un gest” no costava res acordar la pregunta que tocava, que tots sabem que només és una: “independència, sí o no”.

Daniel Vidal ha dit...

Hola Miquel,

Jo no tinc tant clar que no es faci. Això sí, no és/serà cap referèndum.

Daniel Vidal ha dit...

De fet, (i perdona per la dualitat de comentaris), el fet que estigui així crec que fins i tot jurídicament re-enforça la seva viabilitat.
Aquest tema, creu-me, té moooltes aristes i moltes coses estan mooolt treballades.

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
El temps ens ho acabarà aclarint tot.