Per poc cas que fem a les enquestes, la gran majoria de catalans avui no té res a celebrar. Uns quants, però, celebren la Constitución Española, i tenen previst sortir al carrer per fer-se veure una mica i demostrar la seva capacitat de convocatòria. Ciudadanos i Partido Popular hi seran; els del PSOE sembla que no, però com si hi fossin. I tot i que el nombre de manifestants que surten al carrer sempre constitueix una dada interessant i força significativa, no els posarem en evidència comparant els manifestants d’avui amb els participants en altres reivindicacions polítiques de signe contrari.
Però tot i que s’ha de respectar que alguns catalans avui estiguin de celebració, m’agradaria que ells també respectessin aquells que consideren que la Constitución Española els fa molta més nosa que servei. Al marge d’això, una votació democràtica mai podrà ser substituïda per una manifestació reivindicativa, per molt multitudinària que sigui, i tant és que es tracti de defensar la Constitución Española com la independència de Catalunya. En democràcia manifestar-se és un dret, però els conflictes es resolen votant. Alguns encara no ho han entès.
I per cert, la Constitución Española de 1978 no té el suport de la majoria dels catalans com interessadament pretenen alguns. La realitat és que com que llavors es votava als 21 anys, només la van poder votar els nascuts abans de l’any 1957, és a dir, els que ara tenen 56 anys o més. Per tant, els més joves d’aquesta edat, que representen la gran majoria de la població, no van poder dir-hi la seva. Per saber del cert quin suport popular tindria avui en dia la Constitución Española, s’hauria de convocar un referèndum de ratificació. Però segur que no s’hi arriscaran.
Però tot i que s’ha de respectar que alguns catalans avui estiguin de celebració, m’agradaria que ells també respectessin aquells que consideren que la Constitución Española els fa molta més nosa que servei. Al marge d’això, una votació democràtica mai podrà ser substituïda per una manifestació reivindicativa, per molt multitudinària que sigui, i tant és que es tracti de defensar la Constitución Española com la independència de Catalunya. En democràcia manifestar-se és un dret, però els conflictes es resolen votant. Alguns encara no ho han entès.
I per cert, la Constitución Española de 1978 no té el suport de la majoria dels catalans com interessadament pretenen alguns. La realitat és que com que llavors es votava als 21 anys, només la van poder votar els nascuts abans de l’any 1957, és a dir, els que ara tenen 56 anys o més. Per tant, els més joves d’aquesta edat, que representen la gran majoria de la població, no van poder dir-hi la seva. Per saber del cert quin suport popular tindria avui en dia la Constitución Española, s’hauria de convocar un referèndum de ratificació. Però segur que no s’hi arriscaran.
3 comentaris:
justament jo no he validat aquest text, per tant, no em sento concernida. me'n vaig al Bonpreu que em falta llard pel pollastre a la cassola.
salut :)
Clidice,
El Bonpreu és l'únic súper del meu barri on TOTS els empleats que estan de cara al públic o parlen català o almenys l'entenen ;-)
Miquel, pot semblar una bestiesa, però al nou Bonpreu obert on abans hi havia el Montserrat Exprés, a Collbató, l'altre dia vaig sentir dues reponedores parlant en català entre elles. Gairebé ploro i les abraço. Diu que som 10 milions que el sabem, però s'ha quantificat quants l'utilitzem?
Publica un comentari a l'entrada