Els que volen seguir formant part d’Espanya sempre diuen que els moderats són ells, i que aquells que no pensin com ells no en són, de moderats. Segons ells, els independentistes són una colla de radicals. Això ho van repetint cada dia, com si repetint-ho pogués passar a ser veritat. Però és una trampa massa fàcil perquè algú se l’empassi.
Per a un unionista, tot independentista que reclami que en cas de dubte s’ha de votar és un radical. L’unionista no vol sentir parlar de votar perquè, suposadament, ja sap què pensa la gent i, per tant, considera que no cal perdre el temps amb votacions. L’excusa formal per no permetre el vot és la lectura restrictiva que fan de la Constitución.
En canvi, l’independentista és qui, respectant totes les postures, vol que es vagi a votar per saber quants són uns i quants són els altres. L’independentista no parteix de cap base preestablerta, com fan molts unionistes, que pretenen saber quin seria el resultat del referèndum sense fer-lo. Però ningú té el poder d’endevinar el futur.
Per poc que es presti atenció a les postures d’uns i altres, la conclusió és clara: els moderats són els que volen votar, i els radicals són els que no volen que es voti. Diem-ho un cop més: el conflicte entre Catalunya i Espanya és polític, no jurídic. El debat està, doncs, entre els demòcrates i els que estan demostrant no ser-ne gaire.
Per a un unionista, tot independentista que reclami que en cas de dubte s’ha de votar és un radical. L’unionista no vol sentir parlar de votar perquè, suposadament, ja sap què pensa la gent i, per tant, considera que no cal perdre el temps amb votacions. L’excusa formal per no permetre el vot és la lectura restrictiva que fan de la Constitución.
En canvi, l’independentista és qui, respectant totes les postures, vol que es vagi a votar per saber quants són uns i quants són els altres. L’independentista no parteix de cap base preestablerta, com fan molts unionistes, que pretenen saber quin seria el resultat del referèndum sense fer-lo. Però ningú té el poder d’endevinar el futur.
Per poc que es presti atenció a les postures d’uns i altres, la conclusió és clara: els moderats són els que volen votar, i els radicals són els que no volen que es voti. Diem-ho un cop més: el conflicte entre Catalunya i Espanya és polític, no jurídic. El debat està, doncs, entre els demòcrates i els que estan demostrant no ser-ne gaire.
3 comentaris:
Ni que la seva estimada constitució digués que votar es dolent...
els arguments dels unionistes tenen un regust totalitari que fa angúnia. fins i tot les seves acusacions de totalitaristes que ens fan als independentistes, que assumim el fet de no ser majoria com a natural, formen part d'aquest dèficit democràtic del qual el món acusa aquesta sssspañññia que ens ofega (a tots, fins i tots als espanyols)
pons007,
Una cosa és el que diu, que no ho diu, i una altra és com s'interpreta :-(
Clidice,
Ho expliques tan bé que no hi puc afegir res.
Però com passa a la majoria de les pelis, al final sempre guanyen els bons ;-)
Publica un comentari a l'entrada