.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 2 de gener del 2014

Canvi de director a La Vanguardia

(Foto: Pedro Madueño, La Vanguardia)

Molt previsiblement Javier Godó (a la foto, al mig) ha donat instruccions al nou director de La Vanguardia sobre l’enfocament periodístic del contenciós que els catalans, una bona part de catalans per ser més precisos, tenim amb Espanya. La Vanguardia no és El País ni cap dels altres diaris que es fan a Madrid, però no hi ha dubte que en el contenciós Catalunya-Espanya hi juga el mateix paper. Quan s’ha de triar entre Catalunya i Espanya, La Vanguardia també tria Espanya. Vaja, com si fos un periódico qualsevol. Potser en el cas del diari dels Godó ho fan de manera més sibil·lina que els zeta, però aquests dos diaris catalans utilitzen la mateixa estratègia que la premsa de Madrid. I quan es tracta de cuinar enquestes de manera barroera, ho fan i cap problema. Com dèiem, des de fa dues setmanes La Vanguardia té un nou director, un personatge que alguns coneixen com la voz de Godó.

L’exdirector de La Vanguardia, José Antich (a la foto, a l’esquerra), tenia d’independentista el mateix que el seu successor en el càrrec, Màrius Carol (a la foto, a la dreta). És a dir, res de res. No ho critico, si la propietat d’un grup de comunicació no és independentista té tot el sentit que els seus alts empleats tampoc ho siguin. Semblava, doncs, que, amb el canvi de director, a La Vanguardia tot seguiria més o menys igual. Per això sorprèn el reforçament que fa el diari de les posicions favorables a les terceres vies, el nou encaix que en diuen ara, un federalisme que ni tan sols es creuen els socialistes que el prediquen, i tot plegat combinant-ho amb desqualificacions, sibil·lines o clares segons a qui vagin adreçades, de qualsevol opció discrepant. Sobre el procés català segurament a La Vanguardia no les tenen totes. Potser pensen que ho tenen perdut i, abans de llençar definitivament la tovallola, fan aquest darrer intent canviant de director.

Fa un any em vaig donar de baixa com a subscriptor. Tal com enfocaven el tema vaig pensar que, tant per tant, posats a informar-me de les posicions pro-espanyoles ja en tenia prou amb La Razón, ABC, El País i El Mundo. Màrius Carol fa molt poc que dirigeix La Vanguardia, però ja sabem de quin peu calça. El seu espanyolisme és cada dia més intransigent. Serà anecdòtic si al nom del diari hi acaben tornant a afegir el mot española però, sigui com sigui, la línea editorial és ara absolutament inequívoca. Repeteixo, tothom té dret a posicionar-se segons els seus interessos, i els de can Godó són clars. Però tenint en compte que els lectors de La Vanguardia són bàsicament a Catalunya, al pas que van es quedaran sense clientela. A no ser que mentre algú segueixi pagant la festa optin per continuar regalant-la.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

penso que tenen fe que tot plegat s'evapori. vaja que tenen fe en la poca fe del país :(

m'encantarà que s'equivoquin de ple.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Em sembla que fins i tot ells mateixos (Godó, Carol & Co.) saben que s'estan equivocant.