Castigats i humiliats!

(Foto: Ara)

Can socialista cada dia s’assembla més a un parvulari d’aquells que encara funcionen amb el sistema pedagògic caspós i tronat de temps passats, amb càstigs que, si més no aplicats als diputats, criden força l’atenció. Així, la direcció socialista ha decidit que els tres diputats suposadament díscols serveixin per a la resta dels seus encara companys de partit com a exemple del que no s’ha de fer. Navarro i companyia han volgut deixar clara la plena vigència d’aquell advertiment socialista tan poc democràtic que deia que el que se mueva no sale en la foto. (Per cert, l’autor de la frase és Alfonso Guerra, un diputat socialista espanyol que no ha deixat el seu escó en els trenta-cinc anys que portem de democràcia. D’això alguns potser en diuen renovació política i generacional i, com deia La Trinca, el demés són trons.)

Els tres únics diputats socialistes que van votar en coherència amb el programa electoral del seu partit, és a dir, els mal anomenats “díscols” pels setze diputats que, aquests sí, hi van votar en contra i encara no s’han disculpat amb els seus electors, han estat castigats i humiliats a seure amb els diputats ciudadanos, al galliner del Parlament. Cal recordar que els ciudadanos són ara, junt amb els populares, els socis de facto dels setze diputats socialistes del “no” que dèiem abans. Però en comptes de ser Navarro i Balmón els que anessin a seure al costat dels seus socis de facto Rivera i Cañas, aquí s’ha actuat en sentit contrari, en un episodi kafkià més de la política catalana dels nostres dies.

Mentrestant, observant el mateix Parlament, crida l’atenció que diversos diputats de diferents partits imputats penalment per la justícia, també algun socialista, segueixin ocupant tan campantes els seus escons de sempre com, per exemple, aquell diputat barbut que el president de la Generalitat té assegut just al seu darrere, a la segona fila. La conclusió és clara: si més no per a alguns dirigents polítics, és més motiu de càstig votar d’acord amb el compromís contret amb els electors que fer malifetes diverses -presumptament, és clar- que han cridat l’atenció dels jutges.