.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 21 de gener de 2014

La DUI, els protagonistes i els instruments

Un aclariment previ. Amb Carod discrepo en gairebé tot, i mentre va ser conseller de la Generalitat el vaig criticar molt sovint. Al meu entendre s’ho mereixia, va ser un mal governant, prepotent fins al moll de l’os, i no passarà a la història per la seva bona gestió política. No entro en la gestió del seu partit, per desconeixement, sinó en la seva lamentable gestió pública del país. Però dit això no ens perdem i deixem-ho aquí, que avui el tema és un altre.

Fet l’aclariment, m’ha sorprès molt agradablement que ni que només sigui en una cosa Carod i jo coincidim. Ho explico. Com que els ciutadans només ens podem expressar políticament mitjançant un referèndum o unes eleccions, Carod i jo coincidim en que la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) ha de ser la conseqüència d’un referèndum o d’unes eleccions, no un acte previ. Votar ara una DUI al Parlament, encara que fos com a reacció a les traves legals que ens posen per tirar endavant el referèndum, constituiria un greu error polític. El protagonista d’un procés tan important com el que ens pot portar a una Catalunya independent només pot ser el poble català, sense intermediaris.

Traspassar ara aquest protagonisme als 135 diputats del Parlament alguns ho veuríem com una apropiació indeguda de la voluntat popular. Per tant, el full de ruta ha de ser tant sí com no fer un referèndum. Millor si és vinculant però, si no ho pot ser, que sigui consultiu. Al capdavall, compten més les conseqüències polítiques que les legals ja que, encara que fos de caràcter consultiu, si el resultat fos favorable a la independència aquesta realitat s’acabaria imposant. I seria només a partir d’uns resultats favorables que el Parlament s’hauria d’expressar mitjançant una DUI, però no abans. El gran protagonista d’aquesta història ha de ser el poble, els polítics només han de servir d’instruments al servei de la voluntat popular.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Això només es pot fer amb el recolzament de la població i per tant, després d'una votació però hauria d'haver un pla B per si no deixen votar de cap manera.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Precisament la gràcia de tenir un pla B, que el tenen, és que no se'n facin públics els detalls abans d'hora.