Siguin quins siguin els resultats, quan es comparen els processos cap a la independència d’Escòcia i de Catalunya així com les actituds, radicalment oposades, de la Gran Bretanya i d’Espanya, en un cas donant totes les facilitats i, en l’altre, posant totes les traves possibles per impedir que els ciutadans es manifestin a les urnes, la simple comparació produeix a molts catalans, i també a molts no catalans, un sentiment de vergonya aliena, acabin com acabin els processos en marxa.
Aquest dilluns el contrast entre els governs britànic i espanyol s’ha engrandit. El primer ministre britànic, David Cameron (a la foto), va donar una prova més de la seva intel·ligència política acceptant fer-se càrrec del total del deute britànic en el cas que Escòcia assolis la independència. El tema del deute i la part alíquota que suposadament correspon als escocesos evidentment passaria a formar part de la negociació entre britànics i escocesos, com no podria ser d’altra manera, però de cara a la comunitat internacional Cameron va transmetre confiança sobre la solidesa del total del deute britànic.
El mateix dia, el president espanyol Rajoy va manifestar davant Obama que, en cas de partició d’Espanya, cosa que segons ell no passarà mai, el país petit, Catalunya, és qui tindria totes les de perdre i les passaria molt magres. El ja conegut discurs de la por no es queda a casa pel consum intern, també s’exporta. El president Obama insinuava un badall mentre pensava en les dificultats de tota mena que experimenten els països europeus petits com Holanda, Dinamarca, Suïssa, etc., però per cortesia no va dir res que pogués incomodar el seu visitant.
La jugada intel·ligent de Cameron contrasta, un cop més, amb el posat antidemocràtic de Rajoy. El resultat d’actituds tan radicalment oposades és que el tarannà obert, amable i democràtic de Cameron potser tindrà com a resultat que els escocesos finalment decideixin quedar-se, mentre que el de Rajoy només pot provocar que cada dia hi hagi més catalans amb ganes d’eliminar els peatges espanyols i liquidar directament amb la Unió Europea, sense intermediaris.
Aquest dilluns el contrast entre els governs britànic i espanyol s’ha engrandit. El primer ministre britànic, David Cameron (a la foto), va donar una prova més de la seva intel·ligència política acceptant fer-se càrrec del total del deute britànic en el cas que Escòcia assolis la independència. El tema del deute i la part alíquota que suposadament correspon als escocesos evidentment passaria a formar part de la negociació entre britànics i escocesos, com no podria ser d’altra manera, però de cara a la comunitat internacional Cameron va transmetre confiança sobre la solidesa del total del deute britànic.
El mateix dia, el president espanyol Rajoy va manifestar davant Obama que, en cas de partició d’Espanya, cosa que segons ell no passarà mai, el país petit, Catalunya, és qui tindria totes les de perdre i les passaria molt magres. El ja conegut discurs de la por no es queda a casa pel consum intern, també s’exporta. El president Obama insinuava un badall mentre pensava en les dificultats de tota mena que experimenten els països europeus petits com Holanda, Dinamarca, Suïssa, etc., però per cortesia no va dir res que pogués incomodar el seu visitant.
La jugada intel·ligent de Cameron contrasta, un cop més, amb el posat antidemocràtic de Rajoy. El resultat d’actituds tan radicalment oposades és que el tarannà obert, amable i democràtic de Cameron potser tindrà com a resultat que els escocesos finalment decideixin quedar-se, mentre que el de Rajoy només pot provocar que cada dia hi hagi més catalans amb ganes d’eliminar els peatges espanyols i liquidar directament amb la Unió Europea, sense intermediaris.
3 comentaris:
En Cameron fa una doble jugada: evita que l'interès del seu deute augmenti i es mostra suavitzat per al que dubten.
I què tranquil·la es queda una amb un gabinet de propaganda tant i tant bo!
Jordi,
En Cameron no és en Rajoy.
Clidice,
??? ;-)
Publica un comentari a l'entrada