Començo a estar una mica tip d’una situació anòmala que es denuncia sovint però que no s’acaba de resoldre. Em refereixo a l’origen del vi que et serveixen als restaurants de Catalunya, especialment quan es tracta del vi comprés en el menú del dia, però també podem aplicar el comentari a les cartes de vins de la majoria dels nostres restaurants. Hi ha molts restaurants que no han evolucionat i es van quedar aturats fa dècades, quan es considerava normal que el vi dels restaurants catalans havia de ser de fora i, més concretament, de Rioja. Potser llavors encara tenia un sentit, ja que la qualitat dels nostres vins negres era, amb les excepcions que calguin, més aviat de cal justet.
Però que avui en dia, als nostres restaurants, encara et trobis amb la mateixa situació vinícola colonialista comença a ser preocupant. I en aquest cas la culpa no l’hem d’anar a buscar a fora perquè només és nostra, com a consumidors poc exigents. Sóc dels que allà on vaig acostumo a escollir un vi de la zona, i no se m’acudirà mai demanar un vi del Priorat a Haro ni un Rioja a Lisboa, i és que tant a La Rioja com a Portugal es fan molt bons vins, uns vins que no tenen res a envejar als que arriben de més lluny. Amb el menjar faig el mateix, m’inclino gairebé sempre per la gastronomia local. Així, no se’m passaria pel cap demanar una paella d'arròs i marisc a, posem per cas, el restaurant The Carnivore de Nairobi, perquè allà el client hi va a menjar carn.
Em permeto suggerir que sempre que anem al restaurant i ens trobem amb situacions anòmales com aquesta que explico ho posem de manifest. Segur que la primera vegada passaran olímpicament de nosaltres, però a mesura que la pràctica s’estengués estic convençut que faríem obrir els ulls als nostres restauradors. Defensar el nostre país vol dir, també, defensar els nostres productes de qualitat i de proximitat, i aquí hi poso també l’argument ecològic. Que avui en dia, quan vas de menú, encara t’obliguin a beure vi de Rioja ho trobo una mica estrany, de la mateixa manera que em costaria d’entendre que en un restaurant de Logronyo et servissin un vi de l’Empordà en el seu menú del dia.
Però que avui en dia, als nostres restaurants, encara et trobis amb la mateixa situació vinícola colonialista comença a ser preocupant. I en aquest cas la culpa no l’hem d’anar a buscar a fora perquè només és nostra, com a consumidors poc exigents. Sóc dels que allà on vaig acostumo a escollir un vi de la zona, i no se m’acudirà mai demanar un vi del Priorat a Haro ni un Rioja a Lisboa, i és que tant a La Rioja com a Portugal es fan molt bons vins, uns vins que no tenen res a envejar als que arriben de més lluny. Amb el menjar faig el mateix, m’inclino gairebé sempre per la gastronomia local. Així, no se’m passaria pel cap demanar una paella d'arròs i marisc a, posem per cas, el restaurant The Carnivore de Nairobi, perquè allà el client hi va a menjar carn.
Em permeto suggerir que sempre que anem al restaurant i ens trobem amb situacions anòmales com aquesta que explico ho posem de manifest. Segur que la primera vegada passaran olímpicament de nosaltres, però a mesura que la pràctica s’estengués estic convençut que faríem obrir els ulls als nostres restauradors. Defensar el nostre país vol dir, també, defensar els nostres productes de qualitat i de proximitat, i aquí hi poso també l’argument ecològic. Que avui en dia, quan vas de menú, encara t’obliguin a beure vi de Rioja ho trobo una mica estrany, de la mateixa manera que em costaria d’entendre que en un restaurant de Logronyo et servissin un vi de l’Empordà en el seu menú del dia.
4 comentaris:
La solució és anar al McDonalds on no tenen aquests remordiments... ;-)
Galderich,
McQuè? Connais pas!
Fa uns quants anys vaig anar al restaurant del Corte Inglés-Diagonal amb un professor mexicà i la vídua de Joan Oró --va ser el darrer recurs; era un festiu de comerços oberts i els restaurants de la zona tots eren plens. Volíem un vi dels costers del Segre i ens van dir que no en tenien. Aleshores vam demanar que ens portessin algun altre vi català. No en tenien! Vaig dir-li que baixessin al supermercat dels mateixos magatzems, que allà en trobarien. Ens va dir que no podien fer-ho, però al final, no recordo com va ser --potser perquè ens va veure tan emprenyats-- ens va dur vi català. Em va semblar vergonyós!
Mercè,
Molt interessant aquesta anècdota però, tractant-se d'”El Corte”, per mi gens sorprenent.
Publica un comentari a l'entrada