Afers particulars

Dijous passat es va fer públic que una diputada del Parlament de Catalunya viatjava sovint a Madrid amb l’últim AVE del dia i tornava a Barcelona amb el primer AVE de l’endemà, amb l’objectiu de veure’s discretament amb un exdiputat i exalcalde, també català, un personatge que, per cert, es troba ara mateix imputat per la justícia. Fins aquí res a dir, cadascú gestiona els seus afers particulars com millor li sembla.

Però resulta que els bitllets del tren anaven a càrrec de tots nosaltres, ja que la diputada els pagava amb la targeta de crèdit del Parlament. Doncs bé, això ja és del tot reprovable i, per dir-ho suaument, bastant fastigós. Sembla ser que quan el tema va sortir a la llum la diputada va començar a tornar els diners, tot i que les informacions publicades són confuses i no queda clar si ja s’han tornat tots.

L’objectiu principal d’aquest comentari no és, però, criticar les despeses particulars dels nostres polítics a càrrec dels pressupostos públics, que també, sinó per deixar constància de la seva absoluta manca d’intel·ligència i/o sensació d’impunitat, sabent el risc que corren si aquestes irregularitats s’acaben descobrint. El fet de tornar els diners quan et descobreixen no resol, ni molt menys, el problema de fons.