Les clavegueres de l’estat

Molta gent es pregunta: “i això de manos limpias, qui ho paga?”. No tinc una resposta però sí alguna intuïció. A veure, posem-hi una mica de lògica. Costa de creure que un petit sindicat d’extrema dreta, però diria el mateix si fos un petit sindicat d’extrema esquerra, disposi dels mitjans logístics i econòmics necessaris per participar com a acusació en tants processos judicials repartits per tota la geografia de l’estat.

El fet és que tan bon punt sorgeix un tema judicial políticament mediàtic apareix l’acusació de manos limpias. S’han de pagar advocats, procuradors, personal administratiu, aparicions als mitjans de comunicació, viatges, etc. Tot plegat costa molts diners i requereix d’una gran organització al darrere. Per tant, hi ha d’haver algú que amb la màxima discreció i suficient capacitat financera pagui la festa.

L’estat disposa dels fons reservats suficients per finançar les seves dolenteries amb la màxima opacitat. La meva intuïció, i no sóc pas l’únic que ha arribat a aquesta conclusió, és que al darrere d’aquesta fosca organització només hi poden haver les clavegueres de l’estat, és a dir, els funcionaris encarregats de fer les feines brutes que no es poden desenvolupar amb luz y taquígrafos des del govern.

Evidentment només em baso en intuïcions però, si això s’acabés confirmant, al final resultarà que les activitats d’aquest sindicat (ara, per exemple, pretenen empresonar el president de Catalunya) potser, sense saber-ho ni ser consultats, les estem pagant els ciutadans, catalans inclosos. Com a contribuents tenim dret a saber en què es gasten els diners públics, i molt més ara que van tan escassos.