M’encanten aquestes botigues i m’agradaria molt que no desapareguessin del paisatge urbà de Barcelona però, això sí, sempre que la seva continuïtat no vagi a càrrec meu. I el que ara l’ajuntament està insinuant és que saltant-se totes les lleis vigents a la torera, inclosa la llei no escrita del sentit comú, els barcelonins haurem de contribuir a mantenir aquests negocis privats. I això, estimats conciutadans, no ho podem permetre de cap manera. Si el negoci no és viable pagant la renda actualitzada a preus de mercat, que tanqui, de la mateixa manera que han tancat centenars de negocis no qualificats d’emblemàtics però que mereixen el mateix respecte institucional. Si aquestes botigues emblemàtiques ara paguen mil euros de lloguer en comptes de pagar-lo a preu de mercat, és a dir, amb un zero més, no veig quina justificació hi ha perquè la diferència l’haguem de pagar els ciutadans, sigui mitjançant una rebaixa dels impostos, sigui per una subvenció municipal, sigui pel que sigui. Les lleis de mercat són per a tothom, també per a les botigues emblemàtiques. Si el Quílez tanca perquè no pot pagar la renda actualitzada i allà hi posen una hamburgueseria disposada a pagar el lloguer de mercat que demana el propietari del local, per quins set sous hi ha de ficar el nas l’ajuntament suggerint determinades concessions que anirien a càrrec del ciutadà i de les que només se’n beneficiaria el propietari del negoci? Sentit comú, alcalde!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada