.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 19 de febrer del 2014

Els territoris no paguen impostos, paguen les persones

Aquesta afirmació és tot un clàssic en l’argumentari dels no partidaris de publicar les balances fiscals entre territoris, dels que neguen el dèficit fiscal de Catalunya i, en definitiva, dels que pretenen que, potser amb uns retocs superficials de maquillatge, l’encaix de Catalunya a Espanya continuï més o menys igual de desencaixat que com fins ara. Doncs bé, situat a les antípodes ideològiques de tota aquesta gent, haig d’admetre que en això coincidim: els territoris no paguen impostos, paguen les persones. Però admesa aquesta obvietat, ara cal aclarir alguna cosa més.

Paguen les persones i les empreses, això és evident, però el que ja no està tan clar és que cobrin les persones i les empreses. És a dir, els diners recaptats a Catalunya després s’han d’invertir, i aquest retorn no sempre va directament a la butxaca de les persones com passa, per exemple, amb les pensions de jubilació. De vegades s’inverteixen construint un museu, o un port, o una carretera, o un aeroport, o una via de tren, i resulta del tot impossible atribuir racionalment aquesta despesa als contribuents del territori en qüestió de manera individualitzada.

Per tant, té tot el sentit considerar que la suma del que paguem els catalans s’equipari amb el que paga Catalunya, de manera que es pugui comparar amb el que posteriorment recupera Catalunya de l’estat. A partir d’aquestes dades resulta fàcil treure conclusions sobre el dèficit o el superàvit fiscal d’un territori. Resumint, paguen les persones, sí, però això no exclou que els territoris i, per tant, les persones que hi viuen, gaudeixin d’un superàvit fiscal o, com és el cas de Catalunya, pateixin un dèficit fiscal que, es miri com es miri, resulta insostenible.

3 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Llavors no m'acaba de quadrar que determinats impostos "només" els paguin algunes persones, que curiosament viuen en uns determinats territoris.

Qui paga els peatges de les autopistes? Les persones, és clar, que passen per uns territoris determinats.

Per què hi ha diferències en els preus de l'IBI?

S'hauria de fer una comparativa de les diferències entre els diferents impostos que paguem (directes o indirectes) i veure quin cost tenen en determinats territoris. Segur que no hi trobaríem diferències pel número del DNI de les persones que el paguen...

Jordi ha dit...

Fins i tot hi ha territoris on hi ha molta més gent que cobra de l'estat amb els impostos de tots, de manera desproporcionada i com a política per a tenir la gent treballant.

Miquel Saumell ha dit...

Víctor,
Moltes gràcies, el tema dóna per a una tesi doctoral, i jo he intentat resumir-ho molt, potser massa i tot.
Ara bé, els peatges no crec que afectin les balances fiscals sinó el cost de la vida, que són coses diferents. En tot cas, el que sí afecta les balances són les decisions polítiques de fer autovies gratuïtes a determinats indrets i no fer-ne en altres.
En fi, el tema donaria per molt.
Records!

Jordi,
És un dels aspectes que fan de Catalunya un país ben diferent de, posem per exemple, Extremadura.