Ens calen tants hotels?

Fa uns anys un amic meu em va dir: “alerta amb en JG, que tot el que toca ho enfonsa”. Llavors, a banda de dirigir l’empresa hotelera familiar, JG també era president d’un club de futbol molt conegut. Després, des d’una institució semipública que avui en dia encara presideix, va intervenir a fons en aquella aventura poc rumiada de crear una companyia aèria catalana finançada, majoritàriament, amb diner públic, un caprici que va acabar com va acabar. Doncs bé, JG ara ha decidit portar els llibres de la seva pròpia empresa al jutjat. Sembla ser, doncs, que el meu amic alguna raó devia tenir per fer-me aquell advertiment.

També he llegit que la ciutat de Barcelona aviat superarà els 400 hotels, i un es pregunta si ens calen tants hotels. Sí, ja ho sé, als visitants que vénen per negocis i al turisme tradicional que ens arriba per aire i per terra hi hem de sumar ara el turisme dels creuers, un negoci en alça. Però seran rendibles tants hotels a Barcelona? Tindran una ocupació mitjana suficient al llarg de l’any que justifiqui la seva viabilitat econòmica? Lluny del meu ànim ser catastrofista, però hi ha qui assegura que després de la bombolla immobiliària vindrà la bombolla hotelera.

Lligo una informació amb l’altre perquè el mateix dia que s’ha anunciat el concurs de creditors al que abans feia referència s’ha fet pública la xifra triomfalista dels 400 hotels i, evidentment, aquestes són dades molt relacionades entre sí. Sembla ser que hi ha qui encara aposta fermament per aquest sector alhora que altres llencen la tovallola, si més no provisionalment. Ha començat ja la bombolla hotelera, o es tracta només d’un incident puntual?