Canviar d’opinió és molt respectable, tots ho fem de tant en tant. De vegades se’t presenta un procés de dubte que et pot portar a fer-te un replantejament i a canviar d’opinió sobre un assumpte determinat. Ara bé, que segons com bufi el vent avui diguis una cosa, demà la contrària, demà passat tornis a la tesi d’avui i l’endemà defensis aferrissadament exactament el contrari demostra molt poca consistència intel·lectual i, si se’m permet dir-ho, també moral.
Per posar un exemple que segurament serà familiar a molts lectors, podem mencionar les posicions canviants que a ràdios i teles defensen alguns tertulians. Avui diuen blanc i demà negre, i es queden tan amples. Podríem parlar, per personalitzar-ho, d’un tal Gonzalo Bernardos, però no és pas l’únic cas ni molt menys. De vegades arribo a pensar que a aquests personatges els paguen per fer exactament aquest paperot tan inconsistent i galdós, amb l’objectiu d’animar una mica el debat i mirar d’augmentar l’audiència.
Així, quan de cop i volta et surt el tal Bernardos i pretén donar lliçons magistrals als seus companys de tertúlia i a l’audiència en general, defensant avui exactament la tesi contrària que defensava ahir, alguns pensem que això ja passa de mida. Evidentment en aquests casos disposem d’una solució dràstica anomenada zapping, però què hi deuen veure en personatges com aquest els directors dels programes de debat per convidar-los tan sovint? Potser se m’escapa alguna cosa.
Per posar un exemple que segurament serà familiar a molts lectors, podem mencionar les posicions canviants que a ràdios i teles defensen alguns tertulians. Avui diuen blanc i demà negre, i es queden tan amples. Podríem parlar, per personalitzar-ho, d’un tal Gonzalo Bernardos, però no és pas l’únic cas ni molt menys. De vegades arribo a pensar que a aquests personatges els paguen per fer exactament aquest paperot tan inconsistent i galdós, amb l’objectiu d’animar una mica el debat i mirar d’augmentar l’audiència.
Així, quan de cop i volta et surt el tal Bernardos i pretén donar lliçons magistrals als seus companys de tertúlia i a l’audiència en general, defensant avui exactament la tesi contrària que defensava ahir, alguns pensem que això ja passa de mida. Evidentment en aquests casos disposem d’una solució dràstica anomenada zapping, però què hi deuen veure en personatges com aquest els directors dels programes de debat per convidar-los tan sovint? Potser se m’escapa alguna cosa.
2 comentaris:
Potser són tertulians professionals que han de mantenir les tertúlies com a mode de vida o potser de sobte els paga algú perquè canviïn de costat. No seria la primera vegada.
Jordi,
Potser sí, però el personatge que poso com a exemple fins fa quatre dies era vicerector de la Universitat de Barcelona. Vull dir que de feina en tenia, i no pas mal pagada.
Publica un comentari a l'entrada