Sacyr i la marca España

L’afer Sacyr que ha esclatat ara a Panamà és la primera fita de l’any de la ja molt desprestigiada marca España. Tot va començar quan Sacyr es va presentar a un concurs internacional d’una gran obra pública, el va guanyar a base d’abaixar el preu fins on va caldre superant així totes les empreses rivals i, un cop s’ha quedat sense competència, ara intenta renegociar a l'alça el preu pactat. És una pràctica força habitual que a Espanya acostuma a funcionar, i per això aquí es considera normal que el preu pressupostat d’una obra pública no tingui res a veure amb el cost final de l’operació. Ara l’obra panamenya es troba a mig fer i Sacyr té una mica la paella pel mànec, però és de suposar que els panamenys també disposen de bons advocats per defensar els seus interessos. Un aclariment final: si Sacyr fos una empresa catalana evidentment tampoc la defensaria, i em molesta que el govern espanyol s’estigui bolcant en la seva defensa. Al final potser resultarà que el fiasco panameny de Sacyr també l’acabarem pagant els catalans. I tampoc és això.