Codi ètic?

La decisió política d’encarregar a professionals experts en la matèria l’elaboració de codis ètics per imposar-los a determinats col·lectius que fan tasques socialment delicades com, per exemple, la policia, a banda de ser la constatació que vivim en una societat èticament deteriorada, és una manera d’intentar dissimular determinades mancances en la selecció de personal. Pretendre imposar a persones adultes un codi ètic a posteriori no és el camí, bàsicament perquè l’exigència ètica hauria de ser fruit del propi convenciment. El codi ètic no l’hauria d’imposar la cúpula policial sinó que ja l’hauria de portar incorporat a priori l’individu aspirant a fer de policia.

Els exàmens i proves a que es sotmet un aspirant a mosso per entrar a formar part del cos haurien de detectar si l’individu disposa del nivell d’exigència ètica adequat a la seva futura tasca professional. I si els que fan la selecció de personal detectessin que l’aspirant no el porta incorporat seria millor que el rebutgessin per la feina, tot recomanant-li que se’n busqués una altra que fos èticament menys exigent. És un error acceptar com a policies determinats perfils humans moralment dubtosos o èticament sospitosos, i confiar que quan surtin a patrullar pel carrer el flamant codi ètic de la policia ja solucionarà aquesta mancança individual de base.

Com que en una democràcia el monopoli de la violència institucional el té la policia, amb o sense codi ètic els ciutadans hauríem de ser especialment curosos en vigilar i, si fos el cas, denunciar excessos policials en un camp tan delicat com aquest. Episodis de mala praxi policial que s’han vist darrerament podrien perfectament tenir el seu origen en una incorrecta selecció de personal, per no comprovar d’entrada que l’aspirant a mosso tingui un determinat nivell ètic com a condició sine qua non per poder fer de policia amb unes mínimes garanties de qualitat.