Mort el gos... morta la ràbia?

(Il·lustració: CNN México)

El primer ministre de Turquia, oblidant-se que tot sovint manifesta que vol que el seu país entri a formar part de la Unió Europea, ha prohibit que els turcs utilitzin la xarxa social twitter, una prohibició que ha estat unànimement criticada, fins i tot pel president del país. L’objectiu de la mesura és intentar aturar unes acusacions de corrupció canalitzades via twitter i que, pel que sembla, són més que merescudes.

El govern espanyol, amb la complicitat dels seus tribunals de justícia, intenta prohibir per terra, mar i aire la immersió lingüística a les escoles catalanes unànimement aprovada pel Parlament. L’objectiu no declarat és carregar-se la nostra llengua com a pas previ a carregar-se Catalunya tal com l’entenem i volem la majoria dels catalans. I no exagero gens, simplement dic les coses pel seu nom i, qui tingui dubtes, que miri què passa amb el català a Balears i València.

En aquests casos i en molts altres que hi podríem afegir hi ha sempre un fet coincident. Els prohibicionistes pensen (pensen?) que, prohibint-ho, desapareixerà allò que els molesta. Però segur que és així? Mort el gos... morta la ràbia? Algú pensa que els turcs deixaran de denunciar la corrupció del seu primer ministre? Algú pensa que els catalans es rendiran? Aquestes prohibicions, que no van enlloc, només demostren la vigència de determinats tics dictatorials que, si més no a casa nostra, semblaven eradicats.