.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 10 de març de 2014

Por vs. dignitat

Van passant els mesos i, amb diverses variants i diferents graus d’intensitat, l’argumentari de l’espanyolisme per intentar convèncer-nos que ens quedem segueix basant-se exclusivament en el discurs de la por, unes amenaces que, la veritat sigui dita, a mi no em fan cap por ni m’impressionen. Però tot i això, si es donés el cas estic disposat a sacrificar-me i passar una temporada raonable de més dificultats que ara a canvi que els nostres descendents tinguin un futur millor que el trist present actual que els ofereix el país.

Estic convençut que una Catalunya independent serà un lloc molt millor per viure que si continuem amb aquesta situació gairebé colonial de dependència d’Espanya, o sense el gairebé. Dependència econòmica, sí, però no exclusivament econòmica. Parlo de la manca de respecte per la diferència cultural, la llengua i tot el que això comporta. Els governants espanyols haurien d’entendre que això ja no s’arregla amb una propineta fiscal. No és només la pela allò que preocupa els catalans que volen fer el seu camí sense intermediaris. La dignitat dels catalans que aspiren a ser lliures és un concepte que no es mesura amb una calculadora.

Però puc entendre que algú, esporuguit pel discurs de la por que dia sí i dia també ens arriba des d’Espanya, es desvinculi de la independència. És una reacció humana que s’ha de respectar. Ara bé, si tot l’argumentari per quedar-se el basem en el discurs de la por, voleu dir que encara es necessiten més motius per marxar? Hem de quedar-nos a Espanya només per la por al que ens faran si marxem? No, hi ha una cosa molt més important que la por, i és la dignitat. Estic convençut que pitjor que ara no ens anirà, i que amb les eines que ens proporcionarà un estat independent només podem aspirar a millorar.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Qui es vol quedar per la por s'està definint com a esclau, com a inferior. En un temps on la gent surt a acampar a les places per reclamar els seus drets, perpetuar una situació colonial per la por és ridícul. Però a fer el ridícul sempre n'hi ha que s'hi apunten. Brindem amb xampany.

Jordi ha dit...

Si es tractés d'un matrimoni, estarien d'acord amb les amenaces per a evitar que l'altra part es divorciés? És clar que un matrimoni és teòricament entre iguals i entre Catalunya i l'ama no hi ha aquesta relació d'igualtat.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ho subscric. Ara, això de brindar amb xampany jo ho deixaria pendent fins que hi haguessin motius, no?

Jordi,
Nosaltres ja ho tenim clar, els que no ho tenen clar són "ells".