Somniar encara surt de franc

(Foto: Agence Pierluigi)

Ets uns dies fora i, mentre fas una becaineta a l’avió de tornada, t’imagines mig en somnis que, quan aterris a Barcelona, s’hauran resolt miraculosament els problemes pendents que vas deixar quan vas marxar, i que hi haurà un munt de gent a l’aeroport de Barcelona esperant-te per donar-te la benvinguda amb aquesta excel·lent notícia. L’optimisme és gratis i, si és en somnis, encara més. Però la realitat sempre s’acaba imposant, i quan et despertes i et disposes a baixar les escales de l’avió de Ryanair per agafar el bus que et portarà fins a la terminal de l’aeroport (aquesta lowcost no paga ni per poder utilitzar els fingers), descobreixes que no t’espera ningú i que tot segueix igual que quan vas marxar. Tot plegat només ha estat un somni agradable. Però això sí, l’estoneta del somni agradable no te la treu ningú i, a més a més, t’ha sortit de franc. Afortunadament els nostres governants encara no han trobat la manera de gravar amb alguna taxa els somnis dels ciutadans. Però que no corri la veu, que aquesta gent és capaç de tot.