Gastronomia local

Cada lloc té les seves peculiaritats gastronòmiques i, quan hi ets, per poc que puguis ho has d’aprofitar. Per entendre’ns, si vas a Aragó toca ternasco, i si ets a Portugal, bacalhau. Si visqués a l’estranger i de tant en tant anés a Catalunya o a València estic segur que, en cada viatge, com a mínim un dia demanaria la paella seca que a mi tant m’agrada. Com aquí no la fan enlloc, i això que de paella n’he menjat arreu, fins i tot a Kenya, una spanish paella que, per cert, no valia res, però vaig dissimular perquè anava convidat.

Avui sóc a Bolonya, la capital de la regió d’Emília-Romanya. Els italians tenen el famós rissotto però, què voleu que us digui, pel meu gust és un plat massa pesat, segurament degut al formatge i la mantega que hi posen. Així que, ahir a la nit, al restaurant vaig demanar pizza. Cada vegada que vaig a Itàlia, i hi vaig amb alguna freqüència, com a mínim un dia demano pizza. M’agrada més que qualsevol altre tipus de pasta.

Seguint una tradició gastronòmica no escrita, que intento complir sempre, acostumo a demanar sempre plats de cuina local i, com menys sofisticats, millor. La senzillesa no està renyida amb la qualitat. Les pizzes, per senzilles que siguin, sempre les trobo bones, i n’he menjat de molts tipus i en tota mena de locals. I com que ja m’està venint salivera i, per entaular-me, encara en tinc per una bona estona, per avui ho deixo aquí.