Es va anunciar la seva mort dies abans que es produís, i segur que el seu entorn tenia motius per anticipar-se al fet biològic, tot i que no es van explicar. En fi, les coses han anat així. Ara que finalment Suárez ja s’ha mort esperem que la seva família deixi de barallar-se per la successió del títol nobiliari Duque de Suárez con Grandeza de España que li va concedir la persona que el va nomenar.
Em centraré en el Suárez polític que ara gairebé tothom alaba. Fins i tot l’alaben els que li van fer la vida impossible, amb un vergonyós acarnissament que alguns no hem oblidat. Segur que González, Guerra i altres polítics de l’època no han perdut la memòria d’aquells anys, però el seu acreditat cinisme no els impedirà afegir-se també a fer el ploricó generalitzat que sembla ser que és el que toca ara. En fi, misèries de la política.
Sense negar els encerts de Suárez, segueixo pensant que la transició política espanyola a la mort de Franco no es va fer tan bé com alguns ens volen fer creure. Hi ha qui diu que no es podia fer millor, però això és difícilment demostrable. Ara bé, el que sí s’ha demostrat és que no es va fer prou bé, i potser té una certa lògica considerant que la transició va ser dissenyada i dirigida pels propis franquistes.
Si a Catalunya avui estem com estem, l’origen el podem trobar en els errors de la transició. El café para todos inventat amb l’objectiu d’arraconar Catalunya i Euskadi ens ha portat on som ara, a un estat insostenible i gairebé ingovernable, amb una Catalunya que està marxant i un Euskadi que potser no tardarà gaire en seguir el mateix camí. Doncs bé, Suárez n’és un dels principals responsables. Descansi en pau.
Em centraré en el Suárez polític que ara gairebé tothom alaba. Fins i tot l’alaben els que li van fer la vida impossible, amb un vergonyós acarnissament que alguns no hem oblidat. Segur que González, Guerra i altres polítics de l’època no han perdut la memòria d’aquells anys, però el seu acreditat cinisme no els impedirà afegir-se també a fer el ploricó generalitzat que sembla ser que és el que toca ara. En fi, misèries de la política.
Sense negar els encerts de Suárez, segueixo pensant que la transició política espanyola a la mort de Franco no es va fer tan bé com alguns ens volen fer creure. Hi ha qui diu que no es podia fer millor, però això és difícilment demostrable. Ara bé, el que sí s’ha demostrat és que no es va fer prou bé, i potser té una certa lògica considerant que la transició va ser dissenyada i dirigida pels propis franquistes.
Si a Catalunya avui estem com estem, l’origen el podem trobar en els errors de la transició. El café para todos inventat amb l’objectiu d’arraconar Catalunya i Euskadi ens ha portat on som ara, a un estat insostenible i gairebé ingovernable, amb una Catalunya que està marxant i un Euskadi que potser no tardarà gaire en seguir el mateix camí. Doncs bé, Suárez n’és un dels principals responsables. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada