.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 7 de maig del 2014

Bilingües o políglotes?

(Dibuix: Nació Digital)

Alguns diuen que Catalunya és bilingüe (= que usa dues llengües) però em sembla que, tenint en compte que a Catalunya es parlen més de 200 llengües, més que afirmar que Catalunya és bilingüe seria més encertat dir que molts catalans, hagin nascut aquí o no, són políglotes (= persones que parlen diferents llengües).

Jo no em considero bilingüe. Lingüísticament parlant sóc català, no sóc bilingüe. Que conec i em puc desenvolupar en espanyol i altres llengües? Afortunadament sí, però això no vol dir que sigui bilingüe sinó que, com a políglota, m’espavilo amb més d’una llengua.

Hi ha catalans amb més de cinquanta anys de residència a Catalunya que segueixen sent tan limitadament monolingües en espanyol com el dia que van arribar. És la seva opció. En canvi, en trobem d’altres arribats de molt més lluny i fa molt menys temps que són més políglotes que jo. També és la seva opció, és clar, però aquests últims em cauen molt més simpàtics.