.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 5 de maig de 2014

Regne Unit i Espanya: estratègies diferents

(Dibuix: Financial Times)

El moviment independentista escocès, lluny d’esvair-se, segueix avançant i augmentant en suport popular, lentament però amb pas ferm. Tot i que respecte als unionistes britànics liderats per Cameron els independentistes encara estan en minoria, segons les últimes enquestes ja tenen més del quaranta per cent de suport popular, i ara la diferència amb els contraris a la independència d’Escòcia és de menys de deu punts. És molt, sí, però és bastant menys que pocs mesos enrere. I les enquestes només marquen tendència, d’acord, però en aquest cas la tendència sembla bastant clara.

Diuen que rectificar és de savis. El govern britànic ha vist clar que seguint pel camí de les amenaces i del discurs de la por només feia créixer l’opció sobiranista, així que darrerament està canviant radicalment d’estratègia. Ara fa un discurs més amable, un discurs que intenta ser de seducció esperant que, d’aquesta manera, hi hagi un canvi de tendència en l’evolució de les enquestes. Molt aviat veurem com acaba tot plegat, perquè a Escòcia ja tenen clar que després de l’estiu acabaran votant via referèndum.

A Espanya els savis, que també n’hi ha, estan amagats, i a Catalunya el conflicte segueix enquistat. Uns volem votar i els altres no volen que es voti perquè, no ens enganyem, intueixen que tindrien les de prendre. I a partir d’aquestes premisses, els partidaris del "doble no" (no a votar, no a la independència) segueixen predicant arguments unionistes de nul·la credibilitat i cada cop més esperpèntics. I per acabar-ho d’adobar, cada divendres el Consejo de Ministros ens regala unes decisions polítiques que, vés quina casualitat, gairebé sempre van en contra dels interessos de la majoria de catalans.

Mentrestant, l’opció independentista segueix augmentant el número de partidaris. Veurem en què quedarà la cosa, perquè aquí encara no està clar quan i en quin format podrem anar a votar. Una cosa, però, és segura: a Catalunya, com a Escòcia, també acabarem fent un referèndum. Com a demòcrata no em puc imaginar cap altre escenari alternatiu a les urnes per resoldre d’una vegada per totes allò que a Madrid en diuen el problema catalán.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Els demòcrates ho tenim molt clar però hi ha aquells "demòcrates" espanyols que diuen que votar a Catalunya, decidir, tenir un estat propi seria antidemocràtic.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Des del respecte per la discrepància em sembla que a aquestes altures tothom sap que aquí acabarem votant.