A qui reclamar quan un polític l’erra?

De vegades, quan em queixo dels polítics, em diuen que perquè no em dedico a la política. No m’hi he dedicat mai ni tinc previst fer-ho, tinc altres interessos, però sempre he pensat que les decisions dels polítics són d’allò més important perquè, ens agradi o no, ens afecten a tots. Una bona decisió política pot ser molt beneficiosa per a la societat, però una mala decisió política pot tenir uns efectes devastadors sobre les persones i els territoris. I després, quan el mal ja està fet, a qui s’ha de reclamar? Doncs, normalment, allò que diuen a l’oest: reclamaciones al maestro armero.

Ara podríem parlar del fallit aeroport de Castelló, o de les autovies i línies de l’AVE (el TGV, per entendre’ns) gairebé sense usuaris per manca de demanda, o tants altres disbarats espanyols que cada dia surten als diaris. Però avui no sortirem de casa, i digueu-me masoquista si voleu. Avui parlarem dels disbarats catalans, dels disbarats nostrats, que de vegades sembla que aquí tot es faci bé i a fora tot malament i, evidentment, això no és pas veritat. I parlant d’aeroports, per exemple, no oblidem que a Catalunya el disbarat de l’aeroport de Castelló es diu Alguaire.

Construir l’Eix Transversal amb un únic carril per sentit de la marxa va ser un greu error polític que els catalans hem acabat pagant molt car, i ho seguirem pagant molt car durant molts anys degut als peatges a l’ombra, però no només car en diners sinó també en accidents, ferits i morts. Molt abans d’obrir-se i quan encara s’era a temps de rectificar, els experts ja alertaven que aquella carretera de via única per sentit era un disbarat. Els polítics catalans, però, van decidir prescindir dels experts i del sentit comú, i tirar pel dret amb aquella carretereta que després, com bé sabem, s’ha hagut de desdoblar, amb tot el que això ha comportat. No recordo que el president Pujol ni el conseller responsable ni tan sols s'hagin disculpat.