.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 19 de maig del 2014

Són així

(Il·lustració: Guillermo, El Mundo)

Si fes com fa gairebé tothom l’opció fàcil seria ara desqualificar Arias Cañete, el cap de llista de la candidatura popular a les europees i, sembla ser, candidat també a ocupar un càrrec de comissari a la Comissió Europea. Doncs bé, no només no ho faré sinó que penso que al candidat se li ha d’agrair, si més no per inusual, el gest de franquesa que va tenir divendres amb els seus potencials electors.

Sovint diem, i ens sobra raó, que la majoria de polítics ens enreden, perquè no diuen el que pensen. Però quan, molt de tant en tant, en surt un que expressa en veu alta el seu pensament, en comptes de donar-li les gràcies tothom se li tira a sobre. Aquestes crítiques reflecteixen una certa incoherència, perquè és molt convenient que els electors sàpiguen què pensa de veritat el cap de llista de la papereta que escolliran diumenge.

Alguns exigeixen a Arias Cañete que es disculpi, és a dir, que faci veure que no pensa el que va dir i que digui allò de donde dije Digo, digo Diego. Si ho fes, que tal com està el pati popular tampoc s’ha d’excloure, alguns es donaran per satisfets, sense adonar-se que, en el fons, estan potenciant la política falsa en comptes de primar els polítics que diuen el que pensen.

Pot no agradar que Arias Cañete, cap de llista del popular, pensi i digui aquestes coses tan masclistes i antiquades però, si més no, ell n’és l’únic responsable. Diumenge, però, compartirà la responsabilitat amb els milions d’electors que optin per la seva papereta electoral. No cal escandalitzar-se: són així i pensen d’aquesta manera, i molts dels seus votants, homes i dones, també. I ja que és gairebé inevitable que Arias Cañete diumenge surti elegit diputat, és d’esperar que aquesta relliscada mental li costi, almenys, el càrrec de comissari.

4 comentaris:

ALEX ha dit...

Genial Miquel!!
Alex

Jordi ha dit...

Hauria de ser així. Dir el que es pensa i que et votin o no en conseqüència però a la nostra societat prima el guanyar unes eleccions seguint el que es considera "políticament correcte". "Donde dije..." però amb el poder i la butxaca plena.

Clidice ha dit...

El políticament correcte ha convertit la moral en moralina. Això ho he llegit en la novel·la d'Andreu Martín, Les escopinades dels escarabats. I, és clar, de tant d'eufemisme, al final no sabem sortir de la cotilla i apreciar les virtuts d'un home que diu el que pensa. Evidentment, després d'agrair-li la franquesa, hem de ser coherents i si considerem que el seu pensament és repugnant no votar-lo. Que la gent ho confon tot. ^^

Miquel Saumell ha dit...

ALEX,
Gràcies, però potser tampoc n'hi ha per tant.

Jordi,
Només he intentat diferenciar-me una mica de la majoria de les crítiques.

Clidice,
Doncs s'agraeix el consell, mirarem de no equivocar-nos ;-)