Quan et governen els ignorants

Tot i que no ho hauria de ser, la prepotència que es posa de manifest a partir de guanyar les eleccions amb una clara majoria absoluta resulta tan fastigosa com, dissortadament, gairebé inevitable. No ho hauria de ser però ho és, i de governants prepotents, de tots els colors polítics, en tenim exemples a dojo. També a Catalunya, amb aquelles majories absolutes de Pujol tan democràtiques com, al meu entendre, poc desitjables. És aquell discurs intel·lectualment tan poc elaborat, gens empàtic, que es basa en la raó de la força, encara que sigui la força dels vots, en contraposició a la força de la raó. Cal no oblidar que tenir els vots no necessàriament et dóna la raó, només et permet prendre decisions i governar.

Però un dels pitjors problemes que pot patir una societat democràtica és arribar a estar governada, amb el suport d’una clara majoria absoluta parlamentària, per uns polítics que, a més de prepotents, demostrin ser uns perfectes ineptes i ignorants de les particularitats del territori que han de governar. I és que la ineptitud i la ignorància dels polítics són molt perilloses i atrevides. Un polític inepte i ignorant aviat s’oblida de moltes coses, també del sentit del ridícul, això si és que n’ha tingut mai. I arribats a aquest punt potser algú es preguntarà en qui estic pensant. Doncs mireu, els governants de la Generalitat Valenciana en serien uns bons exemples. Però no pas els únics, ni molt menys. En fi, molt resumit seria això.