.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 3 de desembre de 2014

Es pot criminalitzar el pensament?

Tota vegada que determinades religions, la catòlica per exemple, tenen el pecat de pensament perfectament tipificat, encara que potser no caldria vull aclarir que la pregunta del títol la plantejo en clau estrictament política. Fet aquest aclariment, plantejo tres preguntes. 1/ Es pot acceptar que en un context democràtic determinats pensaments puguin arribar a constituir delicte? 2/ En una democràcia sense adjectius, es poden condemnar judicialment simples opinions, expressades de paraula o per escrit? 3/ En definitiva, es pot criminalitzar el pensament?

Plantejaments com aquests potser a algú li podem semblar excessivament teòrics o, si més no, exagerats. Però els exposo perquè per a alguns que es consideren a sí mateixos els únics dipositaris de les essències pàtries, determinats pensaments pretenen associar-los a actes delictius. Dit d’una altra manera, hi ha persones que, si poguessin, estarien disposades a ficar els discrepants a la presó, és a dir, a fer desaparèixer de la vida pública les persones que no combreguen amb les seves idees polítiques, com si això fos Corea del Nord.

Però a Espanya, tot i que al codi penal no figura descrit amb aquestes paraules, el delicte de pensament existeix. Recordem el cas, per exemple, del polític basc Arnaldo Otegui, el qual té moltes possibilitats de ser elegit democràticament lehendakari quan les altes institucions de l’estat el deixin en llibertat. De moment, però, les autoritats espanyoles el mantenen tancat a la presó pel suposat delicte d’haver gosat expressar negre sobre blanc determinades idees poc grates al poder constituït. És només un exemple però n’hi ha d’altres de similars. Conclusió: ens volen fer creure que gaudim d’una democràcia consolidada quan episodis antidemocràtics com l'empresonament d'Otegui ens recorden que encara estem lluny d’aconseguir-la.

4 comentaris:

Oliva ha dit...

DEMOCRACIA SENSA SEPARACIO DE PODERS?...ANDA Y QUE TE ONDULEN¡¡¡

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Democràcia sense separació de poders és un oxímoron.

Jordi ha dit...

Difícil qüestió. Crec que tot té els seus límits i si estem convençuts que la democràcia és el millor sistema, caldria limitar aquells actes que puguin portar a anular la llibertat d'altres a pensar o opinar però en aquest cas estàs obrant contra el mateix principi. No té solució.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Jo crec que sí que en té però també entenc, que no vol dir que ho justifiqui, que el governant intenti limitar les llibertats dels que li compliquen la vida. En el fons el que hi ha és una mancança d'hàbits democràtics.