.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 15 de desembre de 2014

Petits oblits de Duran

El diputat català Josep A. Duran i Lleida té per costum publicar una carta setmanal adreçada a la seva militància. Per no allargar-me no entraré ara en els diferents punts tractats en la carta de divendres passat, tot i que també n’hi hauria per dir-hi alguna cosa, i em centraré només en la postdata que Duran va incloure al final de la seva carta, i que reprodueixo a continuació:

PS.- Continuant amb la tradició encetada fa unes setmanes per donar comptes del cost dels meus viatges, aquesta setmana he anat i he tornat de Madrid amb avió en classe turista. I amb res més he originat despesa pública llevat de la benzina del cotxe que em porta de l'aeroport de Madrid al Congrés i a l’inrevés. També he anat amb el cotxe oficial a un dinar i a una recepció a dues ambaixades. Per la resta, si he anat a dinar o a sopar lluny del Congrés, ho he fet amb taxi i ho he pagat de la meva butxaca.

Llegint aquesta postdata es nota que Duran no es juga els seus propis diners ni ha gestionat mai una empresa privada. Si ho hagués fet sabria que quan es parla dels costos associats a una activitat, en aquest cas la seva activitat política, s’han de considerar TOTS els costos i no només uns quants agafats a l’atzar com fa ell. Així, suposant que el cotxe oficial que el diputat utilitza per moure’s per Madrid no sigui d’aquells que funcionen sense conductor, que no ho crec pas, penso que en els costos s’ha oblidat d’incloure el sou del xofer i totes les despeses associades. Més. Sobre el cotxe que el porta amunt i avall no n’hi ha prou en considerar només la benzina sinó que també s’han de tenir en compte tots els altres costos associats com el manteniment, l’amortització, l’assegurança, el garatge, etc., unes despeses que Duran fa com si no existissin. Més. Dels dies que es passa a Madrid no ens diu qui ha pagat les factures dels restaurants, a no ser que sempre vagi convidat, que també podria ser. No ens parla tampoc d’un altre “petit detall” com és el lloc on ha dormit. Fins fa poc Duran acostumava a parar al Palace, on encara que li facin un preu d’amic ens costa una morterada. I dic ens costa, sí, perquè l’hotel també el paguem nosaltres. I segur que encara em deixo unes quantes despeses que mentre Duran és a Madrid també van a càrrec del contribuent.

Seria bo que la propera vegada que Duran ens passi comptes del cost dels meus viatges i de les despeses associades, a càrrec nostre, no se n’oblidés de més de la meitat com ha fet aquesta vegada. Per acabar, deixeu-me dir també que potser no seria una mala idea que en comptes de desplaçar-se sempre en cotxe oficial o en taxi com ell mateix ens diu, alguna vegada agafés el bus i el metro. Costos més assequibles a banda, allà hi trobarà el gruix de la societat actual. Deixant al marge les grans proclames que tan agraden als polítics, a un legislador com ell li hauria de ser útil observar, ni que només fos de tant en tant, com viu el pueblo llano, és a dir, aquelles persones que Duran no es trobarà mai a les recepcions oficials, ni a les ambaixades, ni al Congreso de los Diputados.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Per dir el que diu, val més que no digués res. Perquè queda o bé com un desvergonyit o com un indocumentat. El populisme, si no s' hi està entrenat, acaba essent un insult a la intel·ligència massa descarat.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Hi ha una determinada casta de polítics (no els hi poso tots, eh!) que estan acostumats a que mai ningú els objecti res. Viuen rodejats d'una claca que no gosa fer-els-hi veure el que molts pensem. Per altra banda no són prou intel·ligents per adonar-se que el recurs fàcil a l'insult a la intel·ligència de qui els hi paga el sou tard o d'hora els acabarà passant factura.