Aterratge molt mediàtic... i poca cosa més

(Foto: publico.es)

La plana major de Podemos, que s’assembla més a un moviment de masses que a un partit polític tradicional, va ser diumenge a Barcelona amb el seu líder màxim al capdavant. L’expectació ciutadana i mediàtica generada per la visita de Pablo Iglesias va ser enorme, però no hi va haver cap novetat en la seva aportació al debat català: no quiero que Cataluña de vaya. És obvi que els interessos de Podemos són els d’Espanya, i que als catalans només ens miren de reüll. Diumenge va quedar clar que de Catalunya només els interessa la quota electoral que els ajudi a conquerir Espanya. Hi tenen tot el dret, és clar que sí, però és convenient no amagar les prioritats. Naturalment els de Podemos no són independentistes, però és que ni tan sols són partidaris del dret dels catalans a decidir el seu futur. Les coses són així i s’han d’acceptar com són. L’acte de diumenge va ser un aterratge molt mediàtic, fredament calculat per uns politòlegs que portaven el discurs molt ben preparat, però que alhora van demostrar un gran desconeixement de Catalunya. Un es pot preguntar, per exemple, si calia menystenir d’aquella manera el president Mas, un president elegit democràticament a les urnes. És clar que els calia! Això els fa guanyar vots a, posem per cas, Albacete i Zamora, encara que en perdin algun a Catalunya.

Tot i que estic encantat amb l’aparició d’aquesta nova oferta política haig de dir també que només ho estic en part. Els partits de la casta han fet moltes malifetes i es mereixen el càstig electoral que els arribarà, inexorablement, via Podemos. Els polítics de la casta en són molt conscients, i alguns responen a l’oferta política de Podemos amb una barreja d’insults i desqualificacions personals. Qui reacciona d’una manera tan primària acostuma a ser genteta mancada d’una mínima solvència intel·lectual, i segurament insulten perquè no tenen arguments sòlids per contrarestar el discurs populista d’Iglesias. Però dit tot això diré també que espero que Podemos no guanyi mai unes eleccions. Reconec que algunes de les seves ofertes són certament atractives, però alguns semblen oblidar que totes les coses tenen un preu i s’han de pagar. Podemos no explica mai com es pagarà la festa que ens prometen. No crec que ningú amb dos dits de front posi en dubte que la política espanyola necessita una forta sacsejada, però s’ha d’estar molt desesperat o desinformat per posar-se en mans del populisme de Podemos.

Aquells que, com Podemos, diuen que no són d'esquerres ni de dretes no em mereixen gaire crèdit. Hi ha qui diu que Pablo Iglesias el fa pensar en el Felipe González dels vuitanta o en el ciudadano Albert Rivera amb cueta. Jo, en canvi, en Podemos només hi veig la quota més populista de la gran coalició de facto PPPSOEUPyDC'sIU. Parlo de coalició perquè tots els partits espanyols coincideixen en que NO permetran MAI que els catalans decideixin a les urnes si volen o no que Catalunya sigui un país independent. Pablo Iglesias va dir que Podemos és favorable al dret a decidir dels catalans, també sobre la independència de Catalunya, SEMPRE I QUAN el conjunt dels espanyols abans hagi donat el seu permís. És a dir, res de res. Clar com l’aigua i, d’ambigüitat, cap ni una. Els membres del Foro Puente Aereo, banquers i grans empresaris que en bona mesura viuen del BOE, han mostrat el seu interès en trobar-se discretament amb Pablo Iglesias. Cap sorpresa, tot quadra. La qüestió cabdal és que Catalunya no marxi. Sobre això a Espanya hi ha plena coincidència, des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra, i incloent els no adscrits de Podemos.