Plenari de Sarrià: assaig d’estat policial? (2/2)

(Ve d’aquí)

L’assumpte que m’interessa tractar del Consell Plenari de dijous és el projecte Kan Go d’accés a les escoles amb transport públic, que ens va llegir, aparentment molt convençuda, una consellera convergent del districte. Però ja que hi som, abans deixeu-me demanar, un cop més, que aquests documents, com el que ens va llegir el conseller de cultura, també convergent, haurien d’estar penjats a la web de l’ajuntament i permetre que les persones interessades se’ls llegeixin, i així els assistents al plenari ens estalviaríem aquestes lectures tan pesades. Estem parlant d’uns consells que duren més de quatre hores, i estic convençut que tothom agrairia que duressin menys.

Bé, tornem al Kan Go. Es tracta d’una prova pilot adreçada als nens de 8 a 12 anys per controlar per via telemàtica els seus desplaçaments de casa a l’escola i, si es produís alguna incidència, poder avisar els pares també per via telemàtica. Això implicaria l’ús d’unes targetes amb xip incorporat que tindrien els nens, els quals les haurien d’acostar als sensors dels telèfons intel·ligents d’uns voluntaris que es trobarien estratègicament situats a les parades del bus. L’objectiu teòric d’aquest desplegament tècnic i humà seria comprovar per via telemàtica que els nens no es desvien ni un metro del camí prefixat. Si el nen no fitxés quan toca fer-ho, els seus pares serien alertats tot seguit.

Què es busca amb aquests controls? Nens segurs i pares tranquils, això ens van dir. Sembla maco, oi? Doncs al meu entendre no ho és. És com si es volgués preparar mentalment la canalla per acostumar-la a l’estat policial que es trobaran quan siguin més grans i, llavors sí, estiguin permanentment controlats per “l’autoritat”. Aprofitaré per comentar que els ministros espanyols Fernández i Catalá pretenen controlar les nostres trucades telefòniques i comunicacions telemàtiques sense mandat judicial, i després encara tenen la barra de dir que Espanya és una democràcia consolidada. Doncs si això és democràcia... jo no dec ser gaire demòcrata.

No és cap secret que, al marge de les ideologies, el governant sempre vol tenir-ho tot sota control, i tot vol dir que també pretén tenir controlades les persones, els seus moviments i les seves comunicacions. Amb aquesta prova pilot que la consellera convergent ens va presentar molt cofoia, adreçada als nens i les seves famílies, s’està creuant una línia vermella. Intenten vendre’ns la moto de la seguretat infantil sabent que, presentant-ho d’aquesta manera, els pares, que no sempre tenen temps per rumiar-hi massa, difícilment s’hi mostraran en contra. Però no tot val. No val implantar un Big brother en versió infantil, en comptes de deixar en mans dels pares l’aprenentatge de les responsabilitats individuals dels seus fills.

Són els pares i no l’administració els que tenen el dret i l’obligació d’educar els seus fills per tal que, des de la llibertat, esdevinguin persones responsables per convenciment i no pel temor a les conseqüències de no utilitzar quan toca la targeta que controla els seus desplaçaments. Amb la implantació d’aquests controls s’estaria potenciant una societat de persones irresponsables, de persones immadures que no actuen per convenciment sinó per la por al càstig.

És això el què volem, un estat policial? Jo no, i no penso pas votar cap partit que per activa o per passiva doni suport a mesures com aquesta. Ho dic perquè va ser decebedor observar com els grups polítics de l’oposició (PP, PSC i ICV) no es mostressin radicalment en contra d’un disbarat com aquest, que a mi em recorda l’Europa de l’Est de fa un quart de segle. Cal denunciar que al nostre districte es pretén activar una mena d’Stasi en versió 2.0. És d’esperar que algú amb més sentit comú ordeni la paralització immediata de la mesura defensada per la consellera convergent.