.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 21 d’abril del 2015

Messianisme o culte a la personalitat?

Si no estic malfixat la primera vegada que a Catalunya vaig veure una papereta electoral encapçalada amb la fotografia del candidat va ser a les últimes eleccions europees. La foto era de l’ara eurodiputat Pablo Iglesias i, el partit, Podemos. Doncs bé, ara s’ha fet públic que la candidatura municipal encapçalada per Ada Colau, una mena de franquícia de Podemos, ha decidit copiar el model, és a dir, incloure a les seves paperetes electorals la fotografia de la cap de llista i alcaldable per Barcelona.

He vist aquesta mena de paperetes en països poc desenvolupats i amb un nivell elevat d’analfabetisme. Però si saps que els teus votants potencials no saben llegir té tot el sentit que els facilitis la feina per tal que quan hagin de triar la papereta electoral no s’equivoquin, i la foto del candidat certament hi ajuda. Però fer-ho a casa nostra, on el percentatge d’analfabetisme deu ser entre nul i irrellevant, no deixa de cridar-me l’atenció.

M’agradaria poder excloure la possibilitat que Colau pensi que molts dels seus potencials votants són analfabets, però a la vista de les seves aparicions públiques no hi posaria pas la mà al foc. Sigui com sigui, cal deixar clar que els únics culpables de l'existència d'analfabets són els governants que permeten que hi hagin ciutadans que no saben llegir i escriure. Dit això, estem, doncs, davant d’una deriva messiànica de la candidata, o tal vegada es tracti d’un simple episodi de culte a la personalitat, tan habitual en les dictadures comunistes?

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Quan el missatge és poc original o inexistent cal posar-hi una cara al davant per fer creure en la diferència. Recordem el "busque, compare y si encuentra algo mejor ...". Evidentment, el sabó era com tots, però, és clar, algú donava la cara per ell. Fast food polític. Res de nou sota el sol. Aquest era un ram on encara no havíem arribat al top de l'amarillisme. Aviat Berlusconi. Salut.

Oliva ha dit...

AQUESTES "FORÇES" NOVAS I RENOVADORES,CADA DIA EN SEMBLANT MES VELLES.....QUIN "PANORAMA",TU.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
"Aviat Berlusconi". No és la primera persona que ho dius. Però espero que no, que Don Silvio es va estar molts anys governant, i els italians encara en pateixen les conseqüències.
Per cert, recorda que el protagonista de l'anunci del detergent que menciones era el director general de la companyia.

Oliva,
Esperem que els barcelonins tinguin prou intel·ligència a l'hora d'anar a votar com per fer-la regidora (serà bo que hi sigui, ni que només sigui perquè la resta no s'adormi) però no alcaldessa ni membre de l'equip de govern.

Blogger ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.