.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 28 de maig del 2015

Trias ha perdut, però Colau també

Foto: elcritic.cat

Si la llista de Colau hagués assolit els 21 regidors necessaris per a governar amb comoditat no seria exagerat afirmar que diumenge va guanyar Colau. Però no és el cas. Colau ha perdut tres regidors respecte els que tenia Trias. L’oposició municipal de dretes i d’esquerres s’ha passat quatre anys dient que Trias governava a precari, i que si naps i que si cols. I era veritat: Trias sempre ha necessitat pactar per obtenir els vots que li mancaven fins a assolir la majoria de 21.

Però si Trias ha governat a precari, Colau encara ho tindrà pitjor. Al capdavall, Colau ha tret tres regidors menys (11) que els que ha tingut Trias (14) durant els darrers quatre anys. A Trias només li mancaven set regidors per la majoria absoluta; a Colau n’hi mancaran deu. Així que potser no cal tirar tants coets. Està bé una mica de celebració amb cava unionista Freixenet per entretenir el personal que l’ha votat, però sense perdre de vista que la complicada matemàtica electoral serà vigent durant tot el mandat de Colau.

Ara ens podríem preguntar per les causes de la derrota electoral de Trias. Al meu entendre Trias ha perdut, en molt bona mesura, per culpa seva i també de la prepotència d’alguns membres del seu equip. El tema dels dos guàrdies urbans condemnats per la mort d’un empresari no l’han gestionat gens bé, i l’assumpte de Can Vies, tampoc. Trias i el seu equip han intentat sortir-se’n sense costos, i això és impossible. Si governes has d’assumir els costos, i Trias no els ha volgut assumir.

Un comentari final en clau de barri. Els incompliments electorals tenen els seus costos, i el no retorn a Sarrià del Monestir de Pedralbes també ha ajudat a la derrota de Trias. A Sarrià, Trias ha perdut part d'un suport electoral que fins ara semblava gairebé blindat. L’equip de govern sortint no podrà dir que des de Sarrià no els hem avisat repetidament que això podria passar, però la reacció del govern va passar per dues etapes: primer ens van enredar, i després ens van menystenir. Derrota, per tant, merescuda.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

I les causes de la "derrota" de la Colau?

Clidice ha dit...

Hi ha hagut molt vot emprenyat, de reacció, de ràbia, d'impotència. Molt vot poc (o mal) reflexionat, per la prepotència, per la manca de transparència. Massa anys governant pel poble però sense el poble ... ah! és que parleu de Barcelona? Vaja, em temo que ha estat força genèric al país.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,

Queda clar que parles des de la pròpia experiència, però admetràs que el "vot emprenyat, de ràbia, d'impotència" és tan vàlid com qualsevol altre ;-)

Al comentarista de més amunt li deu haver passat per alt l'avís que hi ha a la columna de la dreta del blog, i que diu que "els comentaris anònims normalment es queden sense resposta".

Oliva ha dit...

...LO PITJOR,ES QUE ELLA N'HU SAP¡¡¡.
GRAN JUGADA D'INICIATIVA,AN FET UNA GRAN UTILITZACIO,D'UNA SRA.SENSA CAP MENA DE PREPARACIO POLITICA.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Doncs jo ho veig exactament al revés, és a dir, al meu entendre és l'activista Colau qui s'ha aprofitat d'un partit (infraestructura i diners) a la deriva i que en poc temps acabarà sent víctima s'una opa hostil per part de Podemos. Al tiempo!