Franco Rabell i l’independentisme

Foto: eldiario.es

És molt recomanable llegir l’entrevista amb Franco Rabell que surt publicada avui a Vilaweb. Si encara en teniu, sortireu immediatament de dubtes. Franco Rabell ni és independentista ni ho ha sigut mai, i té tot el sentit que un personatge amb un perfil polític com el seu encapçali una llista unionista d’esquerres. Els seus tutors, els d’Iniciativa que paguen la festa —mitjançant uns crèdits que ja veurem si poden tornar— i els Podemos que hi posen el màrqueting i quatre idees, sempre miren en primer lloc cap a Espanya i els interessos espanyols; per a ells, les reivindicacions polítiques de Catalunya són poca cosa més que una nosa amb la que Espanya ha de conviure. És la conllevancia, que deia Ortega y Gasset fa vuit dècades. Els tutors de Franco Rabell no haurien permès mai que un independentista encapçalés la seva llista. Tenen tot el dret a ser unionistes, faltaria més, però és deshonest que membres d’aquesta candidatura electoral segueixin marejant la perdiu amb aquest tema, mirant d’enredar persones que no estan massa al cas. El 27S hi ha dues clares opcions independentistes. Una és políticament transversal i l’altra és clarament d’esquerres, però cap d’aquestes llistes és la de Franco Rabell, tot i que algun independentista despistat potser l’acabarà votant. Tothom té dret a equivocar-se.