.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 6 de juliol de 2016

Els cambrers de Baleària

Els fets. Un cambrer gallec de Baleària dirigint-se a un passatger que feia la ruta d’Eivissa a Formentera, en demanar-li aquest un cafè amb llet: “Mira, en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano te entiendo, en catalán o mallorquín, ya no”. Com que qui demanava un cafè amb llet era una persona coneguda i ho va penjar a twitter, la xarxa aviat es va fer ressò de l’incident. A Espanya, el cambrer de Baleària ha tingut molts més defensors que detractors. Cap sorpresa, l’anticatalanisme està molt estès.

La “disculpa” del cambrer. “No tenía que haberle contestado como lo hice y le pido disculpas si le he ofendido”. Estudiem-la. Primer et peguen i després es disculpen per “si le he ofendido”? No, la cosa no va així, és evident que hi ha hagut una ofensa i, per tant, la primera frase és correcta, però la segona no. Aquest afegitó “si le he ofendido” treu tot el valor a la disculpa. Vol dir que, en el fons, no se la creu. Algú ha induït el cambrer a demanar disculpes, però no li ha transmès bé les instruccions.

El comentari. De cambrers de Baleària n’està ple, i quan dic cambrers tinc al cap policies, guàrdies civils, fiscals, jutges, metges, professors, etc., en definitiva, funcionaris públics espanyols que són destinats a Catalunya —o que hi vénen voluntàriament— i actuen com si això fos una colònia de la seva propietat, on ens poden imposar la seva llengua, l’espanyola, amb tota naturalitat i sense que mai passi res. No entenen, no se sap si perquè no volen o per una evident manca de capacitat intel·lectual, que en l’àmbit lingüístic català els forans són ells, els que s’han d’adaptar són ells i que, per tant, qui ha de saber que un cafè amb llet és l’equivalent d’un café con leche són ells, encara que no ho sàpiguen dir en català.

Per acabar amb una mica d’humor. El passatger hauria d’haver intuït que, si demanava un cafè amb llet, el cambrer espanyol potser no l’entendria. Què li hagués costat demanar una Coca-Cola, evitant així el conflicte lingüístic? Aquests catalans, ja són ganes de provocar, ja!

3 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, potser el cambrer gallec de baleària porta 4 dies aquí. No ho sabem. Ara jo crec que no cal fer un drama per una tonteria com aquesta. Jo diria que el conflicte lingüístic del qual parleu gairebe no existeix. Alguns volen donar-li molta importancia a coses que no la tenen.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Potser, però no.
Cap drama, és el pa de cada dia.
El conflicte lingüístic que tu negues té una causa clara: els bilingüistes espanyols gairebé sempre són monolingües recalcitrants.
En resum, la típica resposta en clau colonialista que haguessin pogut signar tant els peperos com els ciudadanos. Ep, amb tot el dret, només faltaria!

luis ha dit...

No ho negare, hi haurà gent d´aquí que no voldrà aprendre ni parlar català, però al revés també passa. Segueixo pensant que no cal fer un drama per una tonteria. Tranquil Miquel, el català no desapareixerà per 4 rucs.