(Ve d’aquí)
El PSOE només té dues opcions: facilitar que Rajoy segueixi sent el president, o no fer-ho. Si facilités la seva continuïtat —encara que sigui mitjançant allò tan ridícul anomenat abstenció tècnica— seria el suïcidi polític no només de Pedro Sánchez sinó també del seu partit, ja que serien vistos per tothom com els segons còmplices de facto del PP (el primer és Ciudadanos), i deixarien el monopoli de l'esquerra espanyola en mans de Podemos. Però si el PSOE segueix negant el suport a Rajoy, els podran acusar de ser els principals responsables d’unes terceres eleccions. Faci el que faci, el PSOE ho té molt cru.
Espanya està abocada a unes terceres eleccions. Però, dit això, cal evitar qualsevol dramatisme ja que tampoc seria tan greu. A Bèlgica van estar més de cinc-cents dies amb governs en funcions, i el país va seguir funcionant. A Itàlia, en els últims setanta anys han tingut més de seixanta governs, i el país no només ha seguit rutllant sinó que quan funciona millor és quan hi ha un govern en funcions.
A Espanya encara no hi ha la cultura del multipartidisme ni la dels pactes de governabilitat entre diversos partits que se’n deriven, una forma de fer política que requereix determinades habilitats que els polítics espanyols, per manca d’ús, no tenen. Però ja n’aprendran.
També podria ser que m’equivoqués, i que la calor de l’estiu acabés estovant algunes voluntats i s’investís president sense necessitat d’anar a unes terceres eleccions. No cal dir que m’agradaria, entre altres motius perquè les eleccions les paguem entre tots, i costen molts diners. Però la lògica em diu que, dissortadament, això és difícil que passi. Més aviat que tard ho sabrem.
El PSOE només té dues opcions: facilitar que Rajoy segueixi sent el president, o no fer-ho. Si facilités la seva continuïtat —encara que sigui mitjançant allò tan ridícul anomenat abstenció tècnica— seria el suïcidi polític no només de Pedro Sánchez sinó també del seu partit, ja que serien vistos per tothom com els segons còmplices de facto del PP (el primer és Ciudadanos), i deixarien el monopoli de l'esquerra espanyola en mans de Podemos. Però si el PSOE segueix negant el suport a Rajoy, els podran acusar de ser els principals responsables d’unes terceres eleccions. Faci el que faci, el PSOE ho té molt cru.
Espanya està abocada a unes terceres eleccions. Però, dit això, cal evitar qualsevol dramatisme ja que tampoc seria tan greu. A Bèlgica van estar més de cinc-cents dies amb governs en funcions, i el país va seguir funcionant. A Itàlia, en els últims setanta anys han tingut més de seixanta governs, i el país no només ha seguit rutllant sinó que quan funciona millor és quan hi ha un govern en funcions.
A Espanya encara no hi ha la cultura del multipartidisme ni la dels pactes de governabilitat entre diversos partits que se’n deriven, una forma de fer política que requereix determinades habilitats que els polítics espanyols, per manca d’ús, no tenen. Però ja n’aprendran.
També podria ser que m’equivoqués, i que la calor de l’estiu acabés estovant algunes voluntats i s’investís president sense necessitat d’anar a unes terceres eleccions. No cal dir que m’agradaria, entre altres motius perquè les eleccions les paguem entre tots, i costen molts diners. Però la lògica em diu que, dissortadament, això és difícil que passi. Més aviat que tard ho sabrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada