.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 27 de juliol del 2016

Espanya s'encamina a unes terceres eleccions (1/2)

Després de les eleccions del 20/12/2015 tots els partits d’àmbit espanyol van coincidir en dues coses:

1/ que els resultats electorals feien molt difícil la investidura d’un president i la governabilitat del país;
2/ que no posar-se d’acord i haver d’anar a unes segones eleccions seria un desastre i un fracàs col·lectiu de tota la classe política.

Constatades aquestes dues coincidències, cada partit feia llavors el seu discurs particular, però tots tornaven a coincidir en dues coses més:

1/ una manca irresponsable d’autocrítica;
2/ donar la culpa al veí.

Això va ser així fins que, per manca d’acord per investir president, es van convocar les segones eleccions, les del 26/6/2016. Amb petites correccions, els resultats electorals van ser una repetició dels de mig any abans. Es tornava a la posició de partida.

Després de les segones eleccions tots els partits han tornat a repetir els mateixos discursos, combinats amb les quatre coincidències detallades abans. No hi ha hagut cap argument nou, cap idea nova que faciliti sortir de l’atzucac.

Cap partit sembla disposat a assumir el cost polític que comportaria canviar d’opinió, i dir donde dije Digo, digo Diego. I quan dic cap vull dir tots els partits d’obediència espanyola menys Ciudadanos, un partit que ja ens ha demostrat que no és de fiar, però que donarà totes les facilitats perquè Rajoy segueixi sent el president. Amb l’ajut de Ciudadanos, però, no n’hi ha prou. Per sortir de l’atzucac cal necessàriament l’ajut del PSOE.

(Segueix aquí)

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Unes terceres eleccions és el suïcidi de C's. En Rajoy triomfaria del tot i potser és el que està buscant perquè el PSOE tampoc sortirà gaire ben parat.

Serà qüestió de seure a la butaca i contemplar com el president de govern més inepte del món guanya eleccions gràcies a la més gran inaptitud dels seus contrincants...

En fi, encara serà cert allò dels gallecs que mai se sap si pugen o baixen...

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,

Perquè hi hagi un suïcidi hi ha d'haver un suïcida, i C's no té a les seves mans la capacitat de fer aquest paper. Per tant, diguem que la patacada de C's serià un dany col·lateral de les terceres eleccions.

Sobre la teva segona reflexió ja diuen que "en el reino de los ciegos el tuerto (Rajoy) es el rey".

I sobre els que pugen o baixen, diria que en aquest sacramental el paper de gallec li escau més al català Rivera ;-)