“No es pot tractar la gent d’idiota. Vivim en un món, el món de la política, que s’ha d’anar de cara. Penso que ho han fet molt malament. Això que ha passat no ens agrada. Canviarem radicalment aquesta manera de fer”.
Aquestes afirmacions tan contundents les va pronunciar dimecres passat Marc Castells, alcalde d’Igualada. Són unes reflexions que, per altra banda, segurament comparteix una bona part de la ciutadania. Amb totes les excepcions individuals que calguin que, sortosament, n’hi ha moltes, l'activitat política està tan desacreditada que la gent de vegades explota i parla clar.
La novetat recau en el fet que les declaracions de Castells no anaven dirigides contra un opositor polític sinó contra Francesc Homs, un company diputat del seu propi partit, PDC (ex-Convergència). Amb l’explicació confusa —per definir-ho d’una manera amable— de la votació de la Mesa del Congreso de los Diputados, certament Homs ens va tractar d’idiotes, i es mereixia que algú li ho digués. En política, si una cosa no es pot explicar és que no es pot fer.
Una reflexió final. La votació era secreta perquè així ho especifica el reglament del parlament espanyol. En conseqüència, només el propi diputat coneix quin és el seu vot. Però, per altra banda, tots els partits consideren inacceptable —i així li van retreure a Homs— que després no s’expliqui què ha votat cadascú. Estem davant d’una contradicció flagrant. Quin sentit té que el vot sigui secret si després s’ha de fer públic què ha votat cada partit?
Aquestes afirmacions tan contundents les va pronunciar dimecres passat Marc Castells, alcalde d’Igualada. Són unes reflexions que, per altra banda, segurament comparteix una bona part de la ciutadania. Amb totes les excepcions individuals que calguin que, sortosament, n’hi ha moltes, l'activitat política està tan desacreditada que la gent de vegades explota i parla clar.
La novetat recau en el fet que les declaracions de Castells no anaven dirigides contra un opositor polític sinó contra Francesc Homs, un company diputat del seu propi partit, PDC (ex-Convergència). Amb l’explicació confusa —per definir-ho d’una manera amable— de la votació de la Mesa del Congreso de los Diputados, certament Homs ens va tractar d’idiotes, i es mereixia que algú li ho digués. En política, si una cosa no es pot explicar és que no es pot fer.
Una reflexió final. La votació era secreta perquè així ho especifica el reglament del parlament espanyol. En conseqüència, només el propi diputat coneix quin és el seu vot. Però, per altra banda, tots els partits consideren inacceptable —i així li van retreure a Homs— que després no s’expliqui què ha votat cadascú. Estem davant d’una contradicció flagrant. Quin sentit té que el vot sigui secret si després s’ha de fer públic què ha votat cada partit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada